Giberola (sense data)
Versió per a piano de la sardana del mateix nom. Vegeu també la versió simfònica.
Versió per a piano de la sardana del mateix nom. Vegeu també la versió simfònica.
Versió per a piano de la sardana del mateix nom. Dedicada probablement a la pianista Clotilde Grau, mare de Josep Grahit, a qui Garreta havia enviat anteriorment versions pianístiques de les sardanes L’aubada, Somni dolç i Somni gris. El setembre de 1912 Garreta la va enviar a Pau Casals, juntament amb Llicorella, Pedregada, Nydia, Maria, Primavera i La rosella. El pianista polonès Mieczyslaw Horszowski va preparar Griselda per estrenar-la en concert. Tot i això, no es té notícia que arribés a interpretar-la en públic. Vegeu també la versió per a conjunt instrumental.
Obra dedicada al pianista guixolenc Marià Vinyas, amic de Garreta. Es tracta d'una de les primeres composicions de l'autor, possiblement realitzada entre 1892 i 1896. El títol recorda les obres de Franz Schubert del mateix nom.
Josep Grahit, a la seva biografia inèdita, va transcriure una carta de Miquel de Palol, signada també per Carles Rahola, Xavier Montsalvatge, Miquel Oliva i Jaume Sobrequés, entre d'altres. El document, datat a Girona el 16 de gener de 1907, explica que el pianista Oliva va tocar "quelcom de vostè que no té nom... y mereix tenir-ne". És molt probable que aquesta partitura es correspongui a aquesta obra, ja que és l'única obra per a piano sol sense títol que s'ha localitzat.
Obra per a violoncel i piano dedicada a Pau Casals. El manuscrit porta la indicació «Temps de Gavota» i l’anotació «Lema Segle XVIII / Opció al tema V» a l’inici del document, que denoten clarament la intenció de presentar-la a un concurs. Garreta va enviar-la al tercer Certamen Literari-Artístic que es va celebrar a Olot durant les Festes del Tura de 1921. Optava al premi de 100 pessetes a la millor composició per a violí o violoncel i piano. Tanmateix, la composició va arribar després de la data límit del 20 d’agost i es va quedar fora del certamen. La primera interpretació de què es té notícia fou a càrrec del violoncel·lista Gaspar Cassadó i el pianista Blai Net el 19 d’abril de 1922 al Saló Gran Via de Girona, en el marc de les «Selectes Vetllades d’Art» organitzades per la botiga de música Casa Sobrequés. El violoncel·lista Bernardí Gàlvez en va ser un intèrpret habitual durant els anys vint, i entre 1958 i 1965 el pianista Josep Vicens i el violoncel·lista Sants Sagrera, que formaven el Dúo de Cámara de Barcelona, la van interpretar en nombroses ocasions en concerts arreu de Catalunya.
Adreça: Carretera de Girona, 45-47
Horari: dilluns, dimecres i divendres de 9 a 15 h.
Per a la consulta presencial contacteu amb
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93
© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits
Amb el suport de: