Somni dolç (1931)

Versió per a trio de la sardana del mateix nom, que segurament parteix de la versió per a piano sol. Va ser interpretada i emesa diverses vegades a Ràdio Associació de Catalunya entre 1931 i 1932, a càrrec de diferents formacions de cambra com el Trio Badia o el Trio Ràdio Associació de Catalunya. Vegeu també les versions per a piano i per a conjunt instrumental.

+ INFO

Sonata en do menor (1922)

Sonata per a piano dedicada a Marià Vinyas, pianista guixolenc i amic personal del compositor. Garreta hi treballà durant l’any 1922, com explica en una carta a Pau Casals del mes d’octubre, i remarca que la presentarà a un concurs. Es tractava del tercer Concurs Eusebi Patxot i Llagostera, fallat l’1 de desembre de 1922, en què Garreta va obtenir un accèssit per a la Sonata amb el lema «De nostra terra», juntament amb la Sonata en si menor, lema «Excelsior», de Tomàs Buxó. Es tracta de la primera i única obra de gran format que Garreta va escriure per a piano sol, i segueix un model molt proper a les sonates que a l'època es consideraven clàssiques, especialment les de Beethoven: quatre moviments, motius utilitzats de forma cíclica al llarg de tota l’obra, i un tercer temps en forma de sardana que substitueix el tradicional scherzo o minuet. El gener de 1923, el pianista Blai Net ja la preparava per estrenar-la i en una carta a Garreta, transcrita per Grahit i no localitzada, es mostrava disposat a tocar-la a Sant Feliu o a Girona si el compositor ho creia convenient. Net va fer-ne algunes audicions de caràcter privat durant la primavera de 1923, per exemple a l’abril en ocasió de la visita a Barcelona del crític parisenc i fundador de la Revue musicale Henri Prunières. Tanmateix, la primera audició pública a Catalunya fou a Olot el 20 d'agost de 1923, en un dels recitals de l’Associació de Música, en presència del compositor i a càrrec del mateix Blai Net, un dels principals promotors de la música de cambra de Garreta. És una de les obres més interpretades i difoses del compositor, i durant la dècada de 1920, pianistes com Maria Carbonell, Fanny Davies o Blanca Selva la van incorporar al seu repertori i la van interpretar arreu d’Europa amb gran èxit de públic i crítica. És remarcable que en aquests anys, a excepció de Blai Net, els intèrprets de la Sonata són gairebé sempre dones. L’industrial guixolenc i amic de Garreta Joan Miquel va sufragar-ne la primera edició, poc després que aquesta guanyés el concurs Patxot. El tercer moviment s’ha interpretat en moltes ocasions com a obra independent, i Garreta en va fer una versió simfònica, anomenada genèricament Sardana, que va estrenar l’Orquestra Pau Casals el 1924. Vegeu també l'apartat Música simfònica.

+ INFO

Sonata en fa (1923)

Obra per a violoncel i piano dedicada a Pau Casals. Ja durant el seu viatge a París el 1909, Garreta parlava en les missives que enviava a Sant Feliu d’alguns esbossos per a una sonata, que segons Josep Grahit és aquesta Sonata en fa. Garreta la va enviar a Pau Casals i també a Bernardí Gàlvez, tal com ho indica una carta d’aquest a Garreta transcrita per Josep Grahit i no localitzada. Respon al model clàssic de sonata tripartida, i continua la línia d’obres de gran format que Garreta havia iniciat l’any anterior amb Sonata en do menor per a piano. Pau Casals i Blai Net van estrenar Sonata en fa el 3 de maig de 1923 al Palau de la Música, en un concert de l’Associació de Música «Da Camera» per celebrar els deu anys de l’entitat, i el mateix any l'empresari Joan Miquel va sufragar-ne la primera edició. Tant Pau Casals com Bernardí Gàlvez la van interpretar en diverses ocasions durant els anys vint, però va desaparèixer ràpidament dels programes de concert després de 1930. Segons Grahit, aquesta obra era la preferida de Juli Garreta d’entre les seves pròpies composicions.

+ INFO

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47                                             
Horari: dilluns, dimecres i divendres de 9 a 15 h.                        

Per a la consulta presencial contacteu amb 
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

 

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits

guixols log 2

 

Amb el suport de:

logo diputacio