La donzella de la costa (1902)

Estrenada el 9 de novembre de 1902 per la cobla Principal de La Bisbal en un concert al Palau de Belles Arts de Barcelona. Segons Josep Grahit, Josep Pella i Forgas va demanar als músics una sardana a partir de la melodia tradicional del mateix títol. El 19 d'octubre, Salvador Raurich va adreçar una carta a Garreta en la qual li pregava que l'escrivís i que l'enviés de seguida. També li proposava que als llargs hi hagués un cant a partir de la melodia tradicional. Garreta va enllestir la sardana en poc més d'una setmana. Destaca la interpretació que en va fer la cobla Principal de La Bisbal al Teatre Novetats de Sant Feliu de Guíxols just acabada la representació de l’opereta La vídua alegre per part de la companyia italiana Odette-Marion, el 21 de desembre de 1926. Vegeu també la versió per a piano.

+ INFO

Enyorança (1907)

Presentada al Concurs Musical organitzat per la botiga de música Casa Sobrequés i Reitg de Girona, amb el lema «A tu». El jurat estava format per Enric Granados, Jaume Pahissa, Francesc Pujol, Joan Baptista Lambert i Juli Garreta com a secretari. Com que no va ser premiada, no es va donar a conèixer el nom del seu autor. Un cop mort Garreta, Josep Baró l’esmentava com a obra d'aquest compositor en la llista de sardanes que va enviar a Pau Casals el 1926. Una circumstància semblant es dóna en títols com Flor de ginestaLa pubilla del mas granOratges d'estiuViola i Visió.

+ INFO

La Fada (1902)

Interpretada el 27 de setembre de 1902 per la cobla Principal de La Bisbal al Teatre Novedades de Barcelona durant el concurs de cobles convocat per la festa major. El premi es va repartir entre aquesta cobla i la Principal de Peralada. El jurat va argumentar que tot i merèixer el premi, la Principal de La Bisbal havia escollit una sardana que s'allunyava de l'estil popular exigit a les bases de la convocatòria. Els personatges de les fades van ser protagonistes de les arts plàstiques i literàries durant els anys del Modernisme. No en va, La fada també és el títol d'una de les òperes emblemàtiques del període, composta per Enric Morera i estrenada a Sitges l'any 1897.

+ INFO

La Filla del marxant (1902)

A més de la cançó tradicional del mateix títol, la sardana cita la cançó tradicional El pardal a l'inici dels curts. Premiada amb el tercer premi al concurs de Figueres del maig de 1902, en el qual també va presentar La pecadora i va obtenir el primer premi amb La rondalla, segons explica per carta Lluís Garreta a Salvador Raurich. Interpretada el 27 de setembre de 1902 per la cobla Unió Cassanenca de Cassà de la Selva al Teatre Novedades de Barcelona durant el concurs de cobles convocat per la festa major. Vegeu també la versió per a banda.

+ INFO

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

Horari: feiners de 9 a 15 h. 

Facebook  Twitter  Instagram

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits