Juny (1923)

Instrumentació de la sardana homònima realitzada per Joan Lamote de Grignon i estrenada el 28 de gener de 1923 per la Banda Municipal de Barcelona a la Plaça del Rei de Barcelona. Un mes més tard, la mateixa agrupació la va interpretar al camp del Futbol Club Barcelona en un partit d'homenatge a Joan Gamper. Va ser una de les peces més habituals del repertori interpretat per l'agrupació instrumental que dirigia el mateix Lamote de Grignon. Vegeu també les versions per a conjunt instrumental, per a piano i per a orquestra simfònica.

+ INFO

Juny (1925)

Instrumentació de la sardana homònima per a l'orquestra de Ràdio Catalana de Barcelona. Seguint el model de Matinada, deduïm que algú va partir de la versió pianística, en la qual va especificar les línies melòdiques que havia de tocar cada instrumentista.

+ INFO

Leyenda número 2 (sense data)

En el programa de mà del concert d'homenatge organitzat el 25 de maig de 1926 per l'Associació de Música "da Camera", Jaume Marill recull una anècdota entorn a l'origen d'aquesta obra, sense situar-la exactament en una data concreta, però referint-se al temps de les primeres composicions de Garreta. Aquest, per comprovar si els elogis que rebia com a compositor novell eren sincers, hauria entregat la seva partitura de Leyenda número 2 a l'orquestra que dirigia el seu pare, fent veure que era de Ignacy Jan Paderewski, autor i pianista de moda a l'època, que efectivament havia escrit una Legénde núm. 1 i una Legénde núm. 2 per a piano. La Leyenda de Garreta va obtenir un gran èxit. Finalment, el director d'un orfeó de Sant Feliu, que Marill no anomena, va interessar-se per comprar la partitura als magatzems de música de Barcelona. Llavors, "veient que ni tant sols era possible de trobar-ne una referència, consultà als de l'orquestra, i fou aleshores quan Juli Garreta, abastament satisfet del seu esperiment, revelà el secret tant rigorosament servat". Posteriorment en va fer una nova versió, que va titular Somni rosa. Més endavant Garreta va reelaborar la peça en una nova obra per a orquestra simfònica, que va titular Preludi mediterrani. El contingut musical no té a veure amb l'obra simfònica del mateix nom. Garreta les diferencia com si fossin dos moviments d'una mateixa composició: "allegro" per a la peça simfònica i "andante" per a la peça de conjunt instrumental.

+ INFO

Matinada (1925)

Instrumentació de la sardana homònima per a l'orquestra de Ràdio Catalana de Barcelona. A partir de la versió pianística, algú va especificar les línies melòdiques que havia de tocar cada instrumentista.

+ INFO

 Una matinada (1894)

Obra per a petita orquestra esmentada per Grahit el 1952 en la seva biografia de Garreta. Grahit també l’anomena Simfonia, i segons ell Garreta la va dedicar a Pere Rigau, flabiolaire i director de la Cobla Montgrins.

+ INFO

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47                                             
Horari: dilluns, dimecres i divendres de 9 a 15 h.                        

Per a la consulta presencial contacteu amb 
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

 

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits

guixols log 2

 

Amb el suport de:

logo diputacio