IV. Música Simfònica [20 obres]

Si bé és indiscutible que Juli Garreta es va guanyar la consideració com a compositor de relleu a través de la seva producció sardanística, no és menys cert que les obres simfòniques van projectar-lo cap a públics i auditoris molt més amplis i diversos, sobretot en la darrera etapa de la seva vida i també en els anys que van seguir a la seva mort inesperada.

+ INFO

A en Pau Casals (sense data)

Versió simfònica de la sardana del mateix nom, realitzada set anys després de la versió original per a cobla. Fou estrenada el 14 de novembre de 1920 per l'Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana de Barcelona, en el tercer concert de la seva sèrie inaugural, conjuntament amb la versió simfònica de Giberola. En totes dues van participar-hi tres instrumentistes de la cobla Principal de La Bisbal: Josep Gravalosa, flabiol, Albert Martí i Joaquim Roldós, tenores. A l'Arxiu Nacional de Catalunya es guarda la conversió d'aquests papers en flautí i en segona flauta pel flabiol, i en corn anglès per la tenora. Les instruccions, en aquest cas, van ser escrites en anglès, de manera que poden correspondre a interpretacions realitzades a Londres. Va ser una de les sardanes simfòniques de Garreta més interpretades, tant per l’Orquestra Pau Casals com per l’Orquestra Municipal de Barcelona, i va ser l'escollida per cloure el concert que va oferir l'Orquestra Pau Casals el 24 de maig de 1924 a la «Grande Saison d'Art de la VIII Olympiade», al Théâtre des Champs-Élysees de París. Destaca la seva inclusió dins la producció de Tiefland d'Eugen d'Albert, òpera basada en Terra baixa d'Àngel Guimerà, que es va representar el 23 de desembre de 1924 al teatre Novedades de Barcelona sota la direcció de Jaume Pahissa i la posada en escena de Rafael Moragas. Vegeu també la versió per a piano.

+ INFO

Concert en sol menor (1925)

Última obra escrita per Juli Garreta, va ser estrenada al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 23 d'octubre de 1925 per l'Orquestra Pau Casals, amb Francesc Costa com a violí solista. El concert corresponia a la inauguració del tretzè curs de l'Associació de Música «da Camera», i va ser l'única ocasió en què l'autor va poder sentir-la interpretada, ja que va morir al cap d'unes setmanes. Hi ha alguns testimonis que situen l'origen de l'obra en un homenatge que va tributar-se a Garreta el 24 de setembre de 1923 a Olot, organitzat per Lluís Plandiura, quan la cobla Barcelona va estrenar la seva sardana Carmeta. El violinista Francesc Costa, que va estrenar l'obra dos anys més tard, hi va assistir i va animar el compositor a escriure un concert per a violí. De tota manera, tot i ser una obra important, després de la mort de Garreta va interpretar-se poc, només en el concert d'homenatge organitzat al Palau el 25 de maig de 1926, en el qual novament Francesc Costa va ser el solista. No va presentar-se altra vegada al públic fins al 3 de juliol de 1971 a Sant Feliu de Guíxols, en la inauguració de la «Setmana Juli Garreta». La interpretació va anar a càrrec de l'Orquestra Ciutat de Barcelona dirigida per Antoni Ros-Marbà, amb Xavier Turull com a solista. Vegeu també la versió per a violí i piano.

+ INFO

Giberola (1920)

Versió simfònica de la sardana del mateix nom que Garreta havia escrit uns mesos abans. Estrenada, conjuntament amb la versió simfònica de A en Pau Casals, el 14 de novembre de 1920, en el tercer concert de la sèrie inicial de l'Orquestra Pau Casals. En totes dues van intervenir-hi tres solistes de la cobla Principal de La Bisbal: Josep Gravalosa, flaviol, Albert Martí i Joaquim Roldós, tenores. La partitura general manuscrita, signada per Juli Garreta a Sant Feliu de Guíxols, està encapçalada pel títol «Gibarola, Sardana per a gran orquestra. A En Joaquim Pena». El dedicatari era el secretari de l'Orquestra Pau Casals. Vegeu també la versió per a piano.

+ INFO

Les Illes Medes (1923)

Va ser una de les estrenes amb més ressò de les que va realitzar l'Orquestra Pau Casals. Tot i que havia estat anunciada per l'any anterior, amb aquest títol, la partitura acabada no es va sentir fins el 18 d'octubre de 1923, en el segon concert de la sèrie de tardor, i duia el subtítol «Visió musical» suggerit per Joaquim Pena. Ja aleshores, el programa de mà explicava la narració d'una excursió per diversos indrets de la costa baix-empordanesa, que hauria estat la gènesi d'aquesta composició. L’Orquestra Pau Casals va interpretar-la també a Girona el 30 d'octubre d'aquell any. Tot i l'èxit inicial, no va ser interpretada gaire sovint. Sembla que l'autor ja no va poder-la sentir més cops en vida, ja que la següent notícia correspon als concerts commemoratius del maig de 1926, on va ser obra destacada. A més, l'Orquestra Pau Casals ja no va tocar-la més fins el 18 d'octubre de 1931, interpretació a la qual va seguir mig segle d'absència, fins l'any 1981.

+ INFO

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

Horari: feiners de 9 a 15,30 h 

 

Facebook  Twitter  Instagram

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits