Impresión mediterránea

Aquest títol va ser utilitzat per l'Orquesta Profesional de Cámara, dirigida per Enric Casals, en el concert ofert al Palau de la Música Catalana l'11 d'abril de 1944. Donat que la resta del programa es composà d'obres per a corda sola, deduïm que l'obra interpretada va ser un dels moviments de Impressions simfòniques (1907).

+ INFO

Impressions Simfòniques (1907)

Obra per a orquestra de corda, que generalment es considera la primera composició simfònica de Garreta, malgrat algunes provatures anteriors en altres formats orquestrals. Va estrenar-la el 29 d'octubre de 1907 l'Orquesta Filarmónica Barcelonesa al Teatre Principal de Barcelona, dirigida per José Lassalle. De tota manera, existeixen diverses notícies que semblen indicar que l'obra estava escrita força temps abans: el novembre de 1906 ja s'anunciava l'estrena d'una obra orquestral de Garreta en els «Tes d'hivern» del mateix Teatre Principal. L'estrena va obtenir força ressò, però les interpretacions d'aquesta obra en els anys posteriors no van ser gaire nombroses a l'àmbit barceloní. En canvi, es va produir una sèrie força remarcable d'audicions a les comarques gironines que van fonamentar el prestigi de Garreta com a autor orquestral. Sebastià Rafart va dirigir-la a Girona i a Figueres el març de 1912. Durant l'estiu del mateix any, la cobla Principal de La Bisbal va tocar els primers moviments com a mínim en dues ocasions, ampliant la seva formació fins a divuit músics de corda, durant la festa major de Sant Feliu de Guíxols i també a la festa major de La Bisbal. De la seva difusió, n'és un testimoni la interpretació que en va fer a Sant Sadurní d'Anoia l'orquestra "Escolans" a l'Ateneu Agrícola l'estiu de 1914. Antoni Juncà va dirigir-la en dues ocasions el 1916 amb l'orquestra de la Societat Gironina de Concerts. Tornant a Barcelona, Francesc Pujol va dirigir-la al Palau de la Música Catalana el 1921 amb l'orquestra de l'associació «Amics de la Música», encara en vida de l'autor. Després de molts anys de silenci, es van produir alguns tímids intents de recuperar l'obra, ja durant el franquisme: el 22 de març de 1953 va dirigir-la a Girona Josep Baró Güell, al capdavant d'una orquestra de corda formada per a l'ocasió, i el 28 de març de 1965, l’Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics l’interpretà a Barcelona en la seva audició 335. La partitura general de l'obra no ha estat localitzada. Es conserven, això sí, diversos conjunts de materials que comprenen només particel·les manuscrites. Ara bé, un dels manuscrits de l'Orfeó Català sí que es presenta en forma de partitura, però sense títol i només amb el quart moviment en una versió més primerenca, talment com si es tractés d'un exercici acadèmic, amb el nom de Domènec Mas i Serracant com a propietari o destinatari.

+ INFO

Impressions Simfòniques (Abans de l'abril de 1914)

Aquesta obra suposava un gran enigma dintre el global de la producció de Juli Garreta. En realitat, no es té cap notícia que hi faci referència, ni en vida de l'autor ni tampoc posteriorment. En canvi, les seves grans dimensions i la instrumentació tan ambiciosa difícilment permeten que passi desapercebuda, com ha succeït paradoxalment al llarg de dècades. Malgrat dur el mateix títol que l'obra anterior, és completament diferent, i no hi manté cap relació. Els materials conservats corresponen a la partitura de direcció i a les particel·les d'orquestra. Mostren signes evidents d'haver-se presentat a un concurs: a la portada s'hi pot llegir, a més del títol, «LEMA: Petit Poema / Pel Mtre...» i l'espai on hi hauria d'haver el nom va ser raspat fins a fer-lo il·legible. Curiosament, totes les indicacions de la plantilla instrumental i dels tempi i dinàmiques estaven escrites originalment en castellà, i van ser raspades i corregides posteriorment per catalanitzar-les. La inclusió del figle en la secció de vent metall convida a pensar en una data de composició força primerenca. En qualsevol cas, hem detectat que entre les obres presentades i no premiades a la sisena Festa de la Música Catalana, l'abril de 1914, figura amb el número 24 «Impressions Simfònques per a gran orquestra» amb el lema «Petit Poema», de manera que finalment podem considerar que l'obra és anterior a aquesta data. Amb tot, les indicacions escrites inicialment en castellà poden indicar que la seva primera destinació fos una altra. També cal recordar que Garreta va presentar Scherzo a la mateixa convocatòria, fet que reforça la possibilitat que enlloc d'escriure les dues obres de cop, recuperés aquesta un temps després d'haver-la escrit. De fet, des de 1912 es recullen diverses notícies de què Garreta, després de l'èxit de la seva primera producció simfònica, estava preparant el que la premsa anomenava «un nou poema».

+ INFO

Juny (Abans de novembre de 1935)

Versió orquestral de la sardana homònima realitzada per Enric Casals. Presentada amb gran espectació el 5 de novembre de 1950, en un concert al Palau de la Música Catalana en el qual s'homenatjava Garreta amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. Va dirigir Eduard Toldrà, però en els programes de mà hi constava que els intèrprets eren una «Gran Orquesta Sinfónica» i no pas l'Orquestra Municipal de Barcelona. Es dóna la circumstància que l'any anterior, el 18 de desembre de 1949, s'havia organitzat un concert també al Palau «destinado a ultimar la edición de la sardana orquestada Juny de Julio Garreta» en el qual van intervenir les cobles Barcelona i Caravana, i l'Orfeó Català. Es tracta d'una publicació de tirada limitada, amb molta informació sobre el compositor i la sardana en diferents idiomes, editada amb molta cura. Posteriorment, es va interpretar en altres ocasions. Destaca l'execució que en va fer l’Orquesta de Cámara de Bellas Artes el 30 de novembre de 1954, al Palacio de Bellas Artes mexicà, en l’11è Gran Concert Anual de l’Orfeó Català de Mèxic. L'Orquestra Municipal de Barcelona va interpretar-la sota la direcció de Ricard Lamote de Grignon el 31 de maig de 1958, i de Rafael Ferrer el 25 de març de 1963. Malgrat aquesta seqüència, tenim notícia que Pau Casals ja l'havia dirigit la tardor de 1935 a Londres, quinze anys abans de l'estrena oficial. Efectivament, Casals havia intervingut els dies 11 i 12 de novembre de 1935 en els concerts Courtauld-Sargent de la capital britànica, interpretant el concert de Tovey, de manera que aquesta dada reforça la possibilitat que en la mateixa estada ja presentés l'orquestració de Juny. Vegeu també les versions per a piano, banda i conjunt instrumental.

+ INFO

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

Horari: feiners de 9 a 15 h. 

Facebook  Twitter  Instagram

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits