Pastoral (1922)

Obra simfònica estrenada el 2 de novembre de 1922 per l'Orquestra Pau Casals, en la seva audició número trenta-sis, que corresponia al cinquè concert de la sèrie de tardor d'aquell any. En realitat, al principi de la temporada, s'havia anunciat l'estrena de Les illes Medes. A l'hora de la veritat, però, l'obra no estava acabada. L'estrena de Pastoral va substituir-la. Tanmateix, és plausible que aquesta fos una obra que Garreta ja tenia escrita des de feia un temps i que guardava a l'espera d'una ocasió per fer-la sentir al públic. De fet, el manuscrit de la partitura conservat a l'Arxiu Nacional no té títol, va ser afegit posteriorment amb la mateixa cal·ligrafia que les indicacions de direcció. Després de l'estrena va ser interpretada en nombroses ocasions. Una de les més destacades va anar a càrrec de la Société des Concerts du Conservatoire, sota la direcció de Philippe Gaubert en ocasió del seu tercer concert al Palau de la Música, el 12 de juny de 1924 com a cloenda de l'onzè curs de l'Associació de Música «da Camera». Va ser l'única obra d'un autor català que van tocar i en el programa es feia referència al «desig d'honorar la nostra música» que expressava així la Société. Va ser interpretada sota la direcció de Casals per la Reid Symphony Orchestra que havia fundat Tovey a Edimburg, segurament el 22 de novembre de 1934 en el mateix concert que Casals va estrenar el concert per a violoncel del mateix Tovey. Es tracta, doncs, d'una de les obres simfòniques de Garreta que va adquirir més visibilitat internacional, a la qual va contribuir-hi també la interpretació que va dirigir Joan Lamote de Grignon a Paris el 13 de març de 1937. L'Orquestra Pau Casals ja l'havia interpretat en diverses ocasions, i va formar part també del repertori de l’Orquestra Municipal de Barcelona dirigida per Eduard Toldrà a partir de la dècada dels quaranta. És l’única obra de Garreta que s’ha interpretat en forma de ballet, amb una única execució el 18 de novembre de 1951 al Palau de la Música Catalana a càrrec de l’Esbart Verdaguer, amb coreografia de Manuel Cubeles i Solé. Vegeu també la versió per a banda.


 

FITXA TÈCNICA

Estructura formal: moviment únic (411 compassos).

Tonalitat: sol major.

Instrumentació: (2 Fl, 2 Ob, 2 Cl, 2 Fg) - (4 Tp, 3 Tr, 3 Trb, Tb) - (Ti, Tri) - (Vl1, Vl2, Va, Vc, Cb).

 

PARTITURES

 

ALTRES FONTS MUSICALS

ESBOSSOS

ARXIUS SONORS

 

PER A SABER-NE MÉS

DOCUMENTACIÓ

Concerts: 2-XI-1922, 5-XI-1922, 12-VI-1924, 27-V-1927, 29-V-1927, 4-II-1930, 9-II-1930, 14-VII-1930, 11-IV-1934, 29-IV-1934, 22-XI-1934, 13-III-1937, 9-V-1947, 11-V-1947, 26-VII-1947, 3-XI-1950, 5-XI-1950.

Enregistraments: Orquestra Simfònica Catalana dirigida per Antoni Ros-Marbà (Edigsa 1967 i 1986), Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigida per Lawrence Foster (TVC Disc La Principal d'Edicions 1997), Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigida per Jaime Martín (Tritó, 2012).

Edicions impreses: 

REFERÈNCIES

Arxius: ANC (Fons Orquestra Pau Casals), BNC (Fons Conxita Badia).

Documents: doc. núm. 11.

Premsa: Corredor (1967:181), COS (14-IV-1934:3), LAM (4-IX-1922:3, 12-VII-1930:1), MEN (19-III-1937:101), RMC (XII-1922:293-294), SCH (XI-1922:88), SIT (28-VIII-1958:6), TMT (IV-1937:369), VAN (3-XI-1922:17).

Sigles utilitzades.


Juli Garreta (1875 - 1925) Catàleg de l'obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi - 2014 

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

Horari: feiners de 9 a 15 h. 

Des del 26 de juliol de 2019, el servei de consulta presencial queda temporalment 
tancat fins a nou avís. Discupeu les molèsties

Facebook  Twitter  Instagram

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits