Aquest L’Arjau està dedicat a Lluís Esteva i Cruañas, un guixolenc que ha fet que aquesta ciutat sigui coneguda més enllà del mateix municipi. Mestre de formació i historiador autodidacte, investigà i rastrejà minuciosament fons documentals i restes arqueològiques de Sant Feliu de Guíxols, les Gavarres i tot l’Empordà. Els resultats de les seves recerques els plasmà en 225 escrits d’àmbit local i 23 de les comarques de Girona que publicà de manera constant des de l’any 1951. En aquesta ocasió volem presentar i agrair públicament la donació del seu fons documental a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per part dels seus fills Elena i Francesc.

El dia 14 d’octubre de 1965 va ser oficialment inaugurat l’edifici de l’actual Institut Sant Elm, llavors anomenat Abat Sunyer, en honor al primer abat del monestir guixolenc. En la festa hi van ser presents les autoritats i institucions que havien fet possible el projecte, els docents i també totes les escoles de la ciutat. A partir d’aquell dia Sant Feliu de Guíxols va comptar amb un centre reconegut elemental d’ensenyament mitjà, amb el corresponent finançament de l’Estat pel que fa a les obres i també a les nòmines dels professors. La ciutat disposava d’un servei necessari per omplir el buit que hi havia hagut durant molts anys entre l’escola primària i la vida laboral i, alhora, veia reconeguda la seva condició de capital de la Costa Brava tot acollint alumnes de les localitats veïnes.

La pesca és una de les activitats marineres amb més tradició a Sant Feliu de Guíxols i, en general, a la Costa Brava. S’ha mantingut per davant d’altres activitats com la salaó de peix o la construcció d’embarcacions, que durant segles l’havien superada en importància. Es considera un sector consolidat, tot i que el futur és imprevisible en trobar-se a mercè de la naturalesa. La sostenibilitat de la pesca és un dels aspectes més preocupants. La blavor del mar desafia els científics amb nombroses incògnites que es podran aclarir només amb estudis rigorosos realitzats a llarg termini.

Enguany se celebra l’Any Univers Patxot, per commemorar el cinquantè aniversari de la mort de Rafael Patxot. Aquest guixolenc, nascut l’any 1872, ha passat a la història com a científic, especialment per les seves aportacions en meteorologia, i també com a mecenes, per la seva contribució en la recuperació del patrimoni cultural de Catalunya. Es tracta d’un personatge colossal, per l’abast de les seves actuacions i pel carisma que els va imprimir. Aquesta celebració ha estat promoguda pel Consell Assessor de la Masia Mariona, institució depenent de la Diputació de Barcelona i situada a l’antiga residència d’estiu de Rafael Patxot, al Parc del Montseny. 

El Casino La Constancia, després Casino La Nueva Constancia i Nuevo Casino la Constancia, va començar a Sant Feliu el 1850 per iniciativa d’una quarantena de joves que es van inspirar en una societat recreativa de Figueres. Feia deu anys que s’havia constituït el Casino La Unión, conegut també com La Gorga, el més antic documentat a Sant Feliu de Guíxols. En la mesura que la societat creixia, va cercar locals més espaiosos i, fins l’any 1888, hi va haver deu trasllats. Finalment es decidí d’emplaçar la seu de manera definitiva al xamfrà del passeig dels Guíxols amb la rambla del Portalet. Aquest edifici va ser pensat com un espai de relació, de tertúlia i intercanvi d’idees, de lectura i esbarjo. Essencialment es tractava d’una societat recreativa però, a més dels balls, va tenir una important activitat cultural.