Aquest any 2017 l’agermanament de Sant Feliu de Guíxols amb Bourg-de-Péage, Mindelheim i Verbania compleix 50 anys. L’Arjau es vol sumar a aquesta celebració i, amb l’objectiu de promoure intercanvis entre els municipis agermanats, es proposa explicar als ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Guíxols en què consisteixen els agermanaments i tot el ventall de possibilitats que els ofereixen. Però, per altra banda, també s’adreça a tots els amics i amigues de les ciutats agermanades per contribuir a què coneguin Sant Feliu de Guíxols i animar-los a visitar la nostra ciutat. 

Una tradició explica que el tap de suro el va inventar Pierre Pérignon (1638-1715), monjo benedictí encarregat del celler del monestir d’Hautvilliers. Algunes versions d’aquesta llegenda diuen que Pérignon havia vist que uns pelegrins procedents de Sant Feliu de Guíxols tapaven la seva cantimplora amb taps d’aquest material.

L'Escola Cor de Maria ha complert 150 anys a la nostra ciutat. Aquesta celebració ha estat l’excusa per revisar la història del centre educatiu i veure l’esforç que s’ha realitzat al llarg del temps per renovar el projecte i donar-li continuïtat. Aquest treball actualment es continua realitzant amb intensitat i vocació, com bé s’explica en els escrits que formen part d’aquesta revista.

Aquest L’Arjau està dedicat a Lluís Esteva i Cruañas, un guixolenc que ha fet que aquesta ciutat sigui coneguda més enllà del mateix municipi. Mestre de formació i historiador autodidacte, investigà i rastrejà minuciosament fons documentals i restes arqueològiques de Sant Feliu de Guíxols, les Gavarres i tot l’Empordà. Els resultats de les seves recerques els plasmà en 225 escrits d’àmbit local i 23 de les comarques de Girona que publicà de manera constant des de l’any 1951. En aquesta ocasió volem presentar i agrair públicament la donació del seu fons documental a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per part dels seus fills Elena i Francesc.

El dia 14 d’octubre de 1965 va ser oficialment inaugurat l’edifici de l’actual Institut Sant Elm, llavors anomenat Abat Sunyer, en honor al primer abat del monestir guixolenc. En la festa hi van ser presents les autoritats i institucions que havien fet possible el projecte, els docents i també totes les escoles de la ciutat. A partir d’aquell dia Sant Feliu de Guíxols va comptar amb un centre reconegut elemental d’ensenyament mitjà, amb el corresponent finançament de l’Estat pel que fa a les obres i també a les nòmines dels professors. La ciutat disposava d’un servei necessari per omplir el buit que hi havia hagut durant molts anys entre l’escola primària i la vida laboral i, alhora, veia reconeguda la seva condició de capital de la Costa Brava tot acollint alumnes de les localitats veïnes.