Fons Junta local de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos

Entitat per a la salvaguarda i l'auxili d'embarcacions i persones que es troben en perill al mar.

Dates.- 1880 / 1966.
Tipus de documentació.- Textual.
Volum.- 0,85 m.l. (289 unitats documentals).
Observacions.- Aquest fons es troba digitalitzat en la seva totalitat.

El 1880 es fundà a Madrid la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos sota el patronatge de la reina Maria Cristina, essent Alfons XII el primer soci protector. L’objectiu de la societat era, simplement, salvar les vides dels que naufragaven a les costes i rius de l’estat espanyol i per aconseguir-ho calia fundar juntes locals de la societat en les poblacions del litoral.

A Sant Feliu de Guíxols, la iniciativa va sortir del comandant de marina de Palamós que, amb la col·laboració de l’Ajuntament, va convocar una primera reunió el 16 de novembre de 1886. La Junta local de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos de San Feliu de Guíxols va quedar constituïda el 17 de novembre de 1886. El seu primer president va ser Joan Casas i Arxer, que va ocupar el càrrec fins el març de 1889, moment en què va entrar a presidir l’entitat el senyor Joan Fortó i Jordà. Ja el 1887 la Junta Local demana al municipi el terreny necessari per a bastir-hi la caseta. El punt triat va ser “...el fortín y sitio del mismo donde estuvo emplazada la batería” a la punta dels Guíxols, terreny que pertanyia al municipi. L’Ajuntament acordà a finals de l’any 1887 donar a la Junta el permís per ocupar el terreny sol·licitat. Les obres de la caseta es retardaren per l’escassetat de cabals. No serà fins el 1889 que es podran començar les obres i seran portades a terme per Pius Prujà, paleta i contractista de la vila. A les darreries del 1890 va acabar-se la construcció.

Al 1891 la societat va portar a terme un simulacre de salvament amb el canó llançacaps Dawson que va ser tot un èxit. Segurament això va provocar un augment dels socis i de les ajudes i animà la Junta a comunicar a Madrid que havia arribat l’hora de comprar un bot salvavides que, desprès de diverses vicissituds, va arribar a la caseta del salvament a mitjans del mes d’agost de 1898. La construcció del bot, batejat “Miquel de Boera”, s’adjudicà a la casa Burell i Cia. de Barcelona amb un cost de 8.000 pessetes així com la d’un carro – varadero per un import de 3.000 pessetes més que anirien a compte de la casa central de Madrid.

El 1901, com que resulta carregós baixar i pujar el bot del penyal cada vegada que hi ha necessitat, la Junta local demana permís a l’Ajuntament per construir una caseta al peu dels Guíxols per guardar-hi el bot i tenir-lo així més a prop del mar. L’Ajuntament atorga la concessió a precari.

L’activitat de la Junta continuà amb alts i baixos, però amb una percepció més generalitzada de la seva utilitat, el que la porta a rebre donatius tant dels capitans dels vaixells que arribaven al port de Sant Feliu com de diverses societats de pescadors d’arreu de la costa, per exemple “La Tranyina” de Lloret de Mar, i d’ajuntaments com el de Tossa de Mar.

La Guerra Civil Espanyola va significar un obligat interval sense activitat. A la seva fi, la Junta tornà a reprendre les seves funcions, tot i la manca de material. La documentació actualment disponible permet assegurar l’activitat de l’entitat fins el 1943, posteriorment només disposem d’un document del 1965 – 1966, en què es donen instruccions per donar de baixa el material de l’estació de salvament, ja sense activitat.

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

Horari: feiners de 9 a 15 h. 

Facebook  Twitter  Instagram

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits