Fons Assemblea local de la Creu Roja espanyola de Sant Feliu de Guíxols

Entitat per a la prestació de serveis humanitaris i la salvaguarda de la vida humana i la salut. 

Dates.- 1907 / 1983.
Tipus de documentació.- Textual i fotogràfica.
Volum.- 1 m.l. (271 unitats documentals i 108 còpies digitals de fotografies).

La història de la Creu Roja comença el 1862 amb la publicació del llibre de Henry Dunant sobre la batalla de Solferino (1859) on plantejava la possibilitat de constituir societats de socors per auxiliar als ferits en temps de guerra. El 1863 quatre ciutadans suïssos, Dufour, Appia, Mayner i Maunoir, recullen la idea de Dunant i creen el “Comitè internacional de socors als militars ferits”. L’any següent, en el marc d’una conferència diplomàtica a Ginebra, es va constituir el primer comitè permanent de la Creu Roja (CICR): 12 estats firmen el que es coneix com a primera Convenció de Ginebra on, entre d’altres disposicions, s’adoptà la creu roja sobre fons blanc com a símbol protector de la nova entitat.

El novembre de 1907 una comissió gestora, que ja devia portar un temps realitzant tasques preliminars, va nomenar la primera junta directiva de l’assemblea local de la Creu Roja a Sant Feliu de Guíxols, amb el Sr. Eduard Lladó com a president mentre que, al març de l’any següent, es nomenava el doctor Santiago Nadal com a metge de l’assemblea local. Durant els següents anys l’activitat de l’assemblea es va centrar en créixer tant en nombre de socis com en recursos i material. Cal remarcar que, a partir de 1913, apareix la figura del soci protector que aportà als fons de l’assemblea importants quantitats d’efectiu, ja que tenien unes quotes anuals de 200 pessetes, posteriorment augmentades fins a 350 pessetes.

El començament de la Guerra Civil espanyola va significar un important trasbals per a l’assemblea local. Per començar, va ser necessari nomenar una nova junta que seria presidida pel Sr. Ròmul Sureda, amb el sotspresident Josep Burcet i el secretari Enric Massós. Aquesta junta va fer front al començament de la guerra amb un esperit de servei i d’expansió realment important, tal com reflecteix l’acta de l’1 de juny de 1937 on es va plantejar obrir delegacions de l’assemblea de Sant Feliu a les poblacions del voltant com Palamós. Cal remarcar que en aquesta època l’assemblea de Sant Feliu comença a dotar-se de vehicles, concretament d’un cotxe marca Adler propietat de Josep Burcet que, mantenint la propietat, va cedir el seu ús a l’assemblea, i d’un cotxe marca Opel que seria condicionat pel transport d’una camilla. La primera ambulància que, com a tal i no com a cotxe transformat, tindrà l’assemblea no arribarà fins a l’octubre de 1938, amb l’adquisició d’un vehicle marca Buick matricula de Barcelona B. 27418, convenientment carrossat com a ambulància, i que entrarà en servei tant per a l’assemblea de Sant Feliu com per la seva delegació a Torroella de Montgrí.

El dia 4 de febrer, en el marc de l’entrada de les tropes franquistes a Sant Feliu, la secció de sanitat de la divisió legionària Flechas Azules, sota el comandament del Dr. Ignacio Melandri, ocupava el local social de l’assemblea de la Creu Roja de Sant Feliu . A la planta baixa i al primer pis s’instal·lava un hospital de sang que hauria d’acollir els més de 150 ferits produïts en el combat amb tropes republicanes a Platja d’Aro. L’ocupació del local es va allargar fins el dia 7, en què la secció de sanitat va sortir rumb a Pals seguint l’avanç de la divisió. La fi de la Guerra Civil va marcar també el final de la junta de l’assemblea local existent en aquells moments, pel fet que les noves autoritats no varen trigar a nomenar nous dirigents i noves maneres de treballar. Això va significar que, fins i tot, s’oblidessin algunes de les realitzacions aconseguides anteriorment: així, quan el 1955 es va aconseguir reunir mitjançant donacions de particulars, els diners necessaris per a la compra d’una ambulància, aquesta es va anunciar com el “primer vehicle ambulància” amb que comptaria l’assemblea local de Sant Feliu.

A partir dels anys 70 del segle XX, la Creu Roja va veure com una part molt important de la seva activitat es militaritzava constituint les “brigades de tropes de socors”. Els elements d’aquestes brigades eren joves que realitzaven el servei militar obligatori oferint-se com a voluntaris per a realitzar-lo a la Creu Roja, amb el que s’asseguraven la permanència a la seva població d’origen. L’assemblea local de la Creu Roja s’adaptà ràpidament als nous temps. El 1981, l’organització de l’assemblea local era la següent: una junta directiva; una brigada, constituïda per voluntaris civils i d’altres que estaven fent el servei militar en règim especial (aquests últims estaven les 24 hores a disposició per donar servei); secció de joventut, amb els membres entre 16 i 21 anys amb activitats de socorrisme social, esports, cultura, etc; i la Creu Roja de mar, dotada amb una embarcació neumàtica a motor i un lloc de socors mòbil (els grups d’actuació de la Creu Roja del mar estaven compostos per un A.T.S., un patró d’embarcació i un socorrista aquàtic). A partir de la dècada de 1980, l’assemblea local de la Creu Roja espanyola va iniciar una renovació tant en infraestructures com en imatge, en un intent de fer-se més propera a la gent del poble tot donant a conèixer totes les seves activitats. L’objectiu d’aquest canvi responia, tal com s’assenyala a la memòria de l’entitat de l’any 1983, a la voluntat que la gent deixés de veure la Creu Roja com “(...) una creu pintada de color vermell sobre una ambulància que corre molt (...)”. En l’actualitat, la Creu Roja continua donant servei a Sant Feliu de Guíxols, després d’haver celebrat el seu centenari de vida l’any 2007.

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

Horari: feiners de 9 a 15,30 h 

 

Facebook  Twitter  Instagram

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits