Fons Nou Casino la Constància (Casino dels Nois)

Entitat cultural i recreativa.

Dates.- 1867 / 2010.
Tipus de documentació.- Textual i fotogràfica.
Volum.-  6,3  m.l. (445 unitats documentals textuals i 27 positius fotogràfics, alguns d'ells són en còpia digitalitzada).

A començaments de l’any 1851 una quarantena de guixolencs fundaren a la vila una associació recreativa denominada La Constància, prenent com a model una entitat de Figueres. El primer estadatge social del nou casino fou en una casa del carrer de la Creu. Ben aviat la societat començà a destacar pels balls i concerts que organitzava, la qual cosa es traduí en un augment significatiu de socis. Tanmateix, en els més de trenta anys següents a la seva fundació, mai va disposar d’un local propi; ben al contrari, els canvis de seu foren habituals. Aquesta peregrinació portà el casino a ocupar local en indrets diversos: el carrer Sant Pere, la rambla del Portalet, el carrer de Mitja Galta (passeig dels Guíxols), el carrer dels Arbres (rambla Vidal), el carrer del Mar (passeig del Mar), el carrer Sant Llorenç i el carrer de la Rutlla.

L’any 1888, després d’algunes desavinences amb la propietària del local que tenien arrendat en aquell moment, el casino acordà en junta general extraordinària iniciar els tràmits per a la construcció d’un edifici propi. A aquests efectes, es compraren dues cases situades a la rambla del Portalet número 6 i al carrer Sant Roc número 2 respectivament, alhora que es posaren a la venda 1.200 obligacions de 25 ptes cadascuna. El nou edifici del Casino la Constància fou inaugurat l’any 1889, al mateix lloc on encara s’alça actualment. L’immoble original no comptava encara amb la característica torre que fa xamfrà entre la rambla del Portalet i el passeig dels Guíxols, la qual és fruit d’una ampliació posterior.

Malgrat els bons propòsits iniciats amb el nou edifici, la societat Casino la Constància desapareixeria sobtadament un lustre més tard per causes no aclarides. L’any 1894 la banca guixolenca Romaguera i Girbau demanà urgentment a l’entitat que saldés el seu compte de 23.224,94 pessetes, la qual cosa propicià la venda de l’estatge social a Narcís Girbau Serra –propietari de l’esmentada banca– pel preu de 23.300 ptes. Aquell marteix dia, la junta general del Casino dels Nois, reunida en sessió extraordinària, acordà per unanimitat dels 408 socis presents acceptar la proposta de dissolució de l’entitat. Immediatament es procedí a la venda en subhasta pública de tots els seus mobles i objectes. El millor postor resultà ser Bonaventura Cruz, pel preu de 6.025 ptes, però com que el casino li devia 6.050 ptes, encara quedà un descobert de 25 ptes i, en conseqüència, no es pogué repartir cap benefici als socis.

Quin fou el motiu que propicià aquesta estranya i ràpida operació de venda del casino? Creiem que podria tractar-se d'una execució hipotecària del banc davant la impossibilitat del casino de retornar-li un deute, o tal vegada una operació de sanejament més o menys forçada que hauria garantit la conservació dels béns de l’enitat dipositant-ne temporalment la titularitat en mans de tercers. Sigui com sigui, som del parer que només una actuació premeditada i tal vegada acceptada com a temporal –de major o menor grat– entre les parts explicaria la ràpida ressurrecció de la societat poc més d’un any després de la seva desaparició, incloent-hi la capacitat de recuperar immediatament la propietat de l’immoble. Així, el 7 de febrer de 1895 la societat recreativa es tornava a constituir tot prenent el nom de Nou Casino La Constancia. Seguidament, el 24 d’abril, Bonaventura Cruz va revendre a la societat tot el mobiliari i objectes que aquesta li havia cedit en subhasta l’any anterior. I el 27 de novembre de 1895 l’entitat va recuperar, per mitjà de compra, la propietat de l’estatge social. A més, el 1899 es projectà la primera ampliació de l’edifici, la qual s’inaugurà vers el 1901-1902 i que dotà el casino de façana pel costat del passeig dels Guíxols, així com –ho hem apuntat abans– de la característica torre mirador que fa de xamfrà amb la rambla del Portalet. El desenvolupament d’aquesta ampliació va ser possible en el marc del projecte urbanístic de nova alineació d’aquest sector de la ciutat que l’ajuntament havia començat a projectar alguns anys abans.

La darrera ampliació de l’edifici es projectà entre 1926 i 1928, després de la compra de les corresponents cases veïnes del carrer Sant Roc i el passeig dels Guíxols. La reforma, finalitzada el 1929 es visualitzà sobretot en l’interior de l’edifici i en la façana del passeig, que passà de tres a cinc finestres.

El Casino dels Nois esdevingué un espai de referència per al lleure, l’esbarjo i fins i tot la formació cultural de nombroses generacions de guixolencs, fins ben bé als anys seixanta del segle XX, en el que era una fòrmula d’expresssió de l’associacionisme social i cultural molt estesa a Catalunya. De fet, a més de la Constància a Sant Feliu hi existiren altres casinos, alguns d’ells fins i tot coexistiren durant certs períodes.

Els balls i concerts del Nou Casino La Constància atreien un gran nombre de públic, especialment a l’estiu –l’entitat muntava un envelat propi durant la Festa Major– i per les festes nadalenques. La planta baixa del local oferia el servei de consergeria, és a dir, de cafè–bar, amb terrassa exterior a l’edifici durant els mesos de bon temps. L’entitat disposava també d’una assortida biblioteca per a la lectura i formació intel·lectual dels socis, amb títols d’autors nacionals i estrangers. L’any 1939 les autoritats franquistes en depuraren els volums que pel seu contingut o autoria eren considerats contraris a la moral i la ideologia del nou règim polític. Tanmateix, la biblioteca es conserva encara amb el mobiliari i el fons bibliogràfic que tenia a finals del s. XIX, la qual cosa li confereix un caràcter singular, com a peça de museu integrada dins el mateix edifici del casino.

L’edifici del Casino dels Nois ha esdevingut una icona de la ciutat, si bé a mitjan dècada de 1970 estigué a punt de desaparèixer, engolit pel procés d’especulació vertical que transformà una part substancial de la façana marítima guixolenca. Aquest fet coincidí amb l’arribada del turisme de masses i la introducció d’una nova oferta de lleure entre els joves (discoteques, bars, pubs...) que comportà un descens significatiu del nombre d’afiliats. Pels volts de 1975 els socis de l’entitat acordaren fer una permuta de l’edifici amb una empresa constructora local, la qual cosa suposaria l’enderroc de l’immoble existent i la seva substitució per un bloc de pisos de formigó, amb la cessió de diversos locals a favor de la societat. L’afer despertà una intensa campanya popular de defensa dels valors socials i arquitectònics de l’immoble, així com un fort enrenou en el si de l’entitat, incloent-hi el canvi de junta directiva. Finalment, els socis es feren enrere de la decisió inicial i s’aconseguí la preservació de l’edifici, que a finals de 1978 va ser declarat pel Ministeri de Cultura Monument Historicoartístic (actualment aquesta denominació es coneix com a Bé Cultural d’Interès Nacional).

Més enllà del seu nom oficial, el casino ha estat i és conegut encara popularment com a Casino dels Nois. Segons l’escriptor guixolenc Agustí Calvet “Gaziel”, aquesta denominació feia referència al caràcter progressista i obert d’esperit dels seus socis. Segons el mateix Gaziel, el casino “en els seus millors temps era una barreja de petits fabricants de taps, de menestrals, de comerciants desperts, de treballadors autodidactes i de <<federals de tota la vida>>”. L’entitat segueix actualment en peu, oberta a tothom que ho desitgi.

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

Horari: feiners de 9 a 15 h. 

Facebook  Twitter  Instagram

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits