Fons Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada

Dates.- 1898 - 1996.
Tipus de documentació.- Textual, fotografies i llibres impresos.
Volum.- 7,37 m.l. (451 unitats documentals textuals, 1 positiu fotogràfic, còpia digitalitzada de 13 positius i 5 llibres incorporats a la secció de biblioteca de l’Arxiu).
Observacions.- Conté el subfons Cooperativa "La Guixolense", 1898 - 1940.

La Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada neix de l’Ateneu Social fundat pel mossèn Santos Boada el 1907. L’Ateneu Social volia promoure l’organització obrera a través de l’estalvi, la moralització i la cultura. D’acord amb aquestes idees, el mateix 1907, Sants Boada va fundar la caixa d’estalvis de l’Ateneu Social i, el novembre de 1908, una cooperativa de consum amb el nom de Cooperativa Obrera del Ateneo Social. L’èxit econòmic i social acompanyà la cooperativa que, el 1912, arribà a tenir 1049 socis, tot i que, amb la depressió econòmica causada per la Primera Guerra Mundial, els socis i protectors de l’obra amb capacitat econòmica, hagueren d’ajudar materialment a la societat de consum. Tot i l’ajut, en els anys següents, la cooperativa es veié obligada a prendre mesures restrictives: donar-se de baixa del telèfon, vendre al 50% del seu valor nominal els títols de deute municipal, etc.

En previsió dels efectes de la Llei de Cooperatives del 1931, la Cooperativa es disposà a canviar els seus estatuts. En primer lloc, es va constituir l’entitat amb personalitat jurídica pròpia i independent de l’Ateneu i es va canviar el nom pel de Cooperativa Obrera amb l’objectiu principal d’aconseguir la millora social i material dels obrers. El 14 de gener de 1932 la Cooperativa Obrera s’autodefinia com un cooperativa distributiva o de consum de caràcter “popular”, tot i que fins el 1933 no quedaria registrada en el Ministeri de Treball i Previsió com a cooperativa de consumidors, en el subgrup de distributives o de consum. El creixement material començat als anys vint continuà amb la Segona República Espanyola.

El 1936 l’aixecament militar provocà l’aparició d’un procés revolucionari que a Sant Feliu de Guíxols es traduí, ajudat pel buit en el poder local, en l’aparició d’un nou poder: el Comitè de Milícies Antifeixistes. Membres d’aquest comitè procediren, el 25 d’agost de 1936, a la confiscació de la Cooperativa per tal d’intervenir i assumir la seva direcció i administració. El comitè nomenà nous supervisors que en feren balanç i l’entregaren a la Cooperativa “La Guixolense”, amb la qual restà fusionada. La Sociedad Cooperativa de Consumo y Mutual de Crédito “La Guixolense” havia estat fundada el 1898 amb un origen ben modest i pocs socis, tot i que un fort progrés inicial va portar l’entitat a tenir 200 socis al cap d’un any de funcionament. La societat gaudiria d’un lleuger creixement econòmic fins la caiguda de l’economia guixolenca en els anys posteriors a la primera guerra europea que l’afectà greument . Fet agreujat per la forta competència de la cooperativa de l’Ateneu, la seva rival. A partir del 1923 comença un període de recuperació per “La Guixolense”, molt lligat al redreçament econòmic de la indústria surera ganxona, que permetria a la cooperativa la compra del local que ocupava en lloguer al carrer de la Rutlla, 27 i el 1929 la casa del costat, número 25, vist que el primer local començava a ser insuficient. Tots aquest canvis varen portar la cooperativa fins l’any 1931 on trobem que de les vint-i-sis societats adherides a la Federació provincial de Girona, una de les tres cooperatives més importants era, sens dubte, “La Guixolense” de Sant Feliu. A començaments de 1936 “La Guixolense” ja havia obert una sucursal al carrer de Santa Llúcia, 3.

Acabada la guerra amb el triomf de les forces sollevades, l’antiga junta de la Cooperativa Obrera del Ateneo Social va fer diverses gestions per recuperar tot allò expropiat el 1936. El 28 de març de 1939 tingué lloc una assemblea general extraordinària on s’informà als socis de les gestions i es va llegir un nou reglament, el Reglamento de la Cooperativa Obrera Rdo. Santos Boada. La cooperativa, per tant, canvià de nom en homenatge al seu fundador mort per la repressió republicana durant la Guerra Civil.

En la reunió general extraordinària de la cooperativa del dia 1 de juny de 1939 s’exposà la proposta del delegat de la Central Nacional Sindical que per aclarir el tema del reconeixement de comptes per part de les entitats bancàries el millor seria que s’efectués una fusió de La Guixolense amb l’Obrera. Els pocs representants de la Guixolense acceptaren la proposta i es va tirar endavant el procés de fusió d’ambdues cooperatives, suprimint el nom Obrera i afegint el de Consumo, quedant doncs com a Cooperativa de Consumo Rdo. Santos Boada.

La Cooperativa va sobreviure a la dictadura, a la transició i a diverses crisis, fins arribar als anys 90 del passat segle XX quan una conjunció de dificultats econòmiques, deutes i despreocupació dels socis va precipitar la seva desaparició.