Fons Junta administrativa del llegat benèfic d'Antoni Vidal

Entitat per a l'assistència econòmica a guixolencs mancats de recursos i per a l'educació dels nens i nenes de la vila.

Data.- 1869 / 1971.
Tipus de documentació.- Textual.
Volum.- 0,80 m.l. (99 unitats documentals textuals).
Observacions.-  Inclou documentació del Col·legi Vidal.

El dia 4 de març de 1867, el patrici guixolenc Antoni Vidal Calzada atorgà el seu testament a Marsella, localitat on residia i havia aconseguit una enorme fortuna a través del comerç. En una de les clàusules testamentàries, Vidal llegava a la seva vila nadiua de Sant Feliu de Guíxols una renda perpètua anual de 15.000 francs amb la finalitat de destinar-la a obres benèfiques. D’acord amb la voluntat del testador, caldria destinar 8.000 francs per a socòrrer les necessitats de la gent més pobre resident a Sant Feliu de Guíxols, mentre que els 7.000 francs restants servirien per al sosteniment de “uno o dos buenos maestros, a fin de que los hijos de dicho pueblo puedan ser enseñados, particularmente los pobres”. El llegat es finançaria a través dels interessos generats per un títol de deute públic francès.

A la mort d’Antoni Vidal, ocorreguda dia per dia tot just un any després d’atorgar testament, l’Estat francés exigí que per tal de poder pagar aquests interessos era necessària la creació d’una junta oficial. Seguidament, n’encarregà la seva composició al fill únic d’Antoni Vidal, Numa Vidal Nadal, com a hereu i marmessor dels béns del seu pare. La decisió optada per Numa Vidal donà lloc a la creació, l’any 1871, de la Junta Administrativa del Legado de D. Antonio Francisco María Vidal, que es constituí oficialment el 26 de setembre d’aquell any. La Junta estaria formada per les tres persones que ocupessin els càrrecs d’alcalde, jutge municipal i rector de la parròquia de Sant Feliu de Guíxols.

Ben aviat la Junta s’ocupà de portar a terme la tasca que li havia estat encomanada de repartir anualment els 8.000 francs destinats a alleugerir la difícil situació de les persones econòmicament més desafavorides del municipi. Aquest repartiment tenia lloc cada 4 de març, aniversari de la data de defunció d’Antoni Vidal, i requeria la formació alguns dies abans de la llista o cens de pobres de la vila. Així mateix, per tal de donar compliment a la segona voluntat expresada per Antoni Vidal –proporcionar educació gratuïta als guixolencs més pobres– la Junta acordà la constitució a la vila d’un centre de segon ensenyament gratuït, que es conegué com a Col·legi Vidal. Aquesta decisió generà malestar entre alguns sectors, que creien que la creació d’un col·legi d’educació primària s’hauria ajustat millor als desitjos d’Antoni Vidal, en la mesura que hauria permès un major accés a l’educació de les capes socialment menys afavorides. La direcció del Col·legi Vidal s’encarregà inicialment al professor Pere Gotarra Codolar, qui renuncià al seu càrrec al cap d’alguns anys. Amb posterioriat, altres professors s’ocuparien de dirigir o donar classes al col·legi, entre ells Francesc Dalmau, Joan Bosch, Joan Esteva Vilallonga, Josep Riu i Foraster, Pere Garriga Puig, Ramon Otzet Corominas, Aronte Baratta, etc. En els seus orígens, el col·legi s’ubicava en dues finques dels carrers del Sol i de l’Algavira; més tard, a finals del segle XIX, les seves dependències es traslladaren a la planta baixa de l’edifici de l’antic monestir, en uns espais cedits gratuïtament per l’Ajuntament.

La formació i composició de la Junta administrativa del llegat Vidal generà en nombroses ocasions diverses friccions amb l’Ajuntament, davant el retierat interès d’alguns alcaldes de controlar i monopolitzar-ne el funcionament. Convé recordar que abans de la creació de la Junta, el consistori municipal acostumava a gestionar la política d’assistència social del municipi en solitari, mitjançant la junta municipal de beneficència, el nomenament de l’administrador de l’hospital o la participació d’una majoria de càrrecs municipals en els òrgans de decisió d’altres organismes assistencials. Alguns episodis sonats foren, per exemple, l’anul·lació que l’any 1872 féu l’alcalde Pere Caymó de tots els acords presos fins aleshores per la Junta, o l’intent del jutge municipal l’any 1880 –sense èxit- d’assignar la direcció del Col·legi Vidal als Pares Escolapis. Algunes de les tensions arribaren fins a l’extrem de deixar durant un cert temps el funcionament de la Junta en mans únicament de dos membres, en comptes del tres que legalment havien de formar-ne part. L’Ajuntament reprengué les intencions de controlar el llegat a partir de 1891, coincidint amb la possibilitat que la Junta encarregués l’ensenyament del Col·legi Vidal a una congregació religiosa.

L’any 1901 el professor Julià Bohigas Canadell assumí el càrrec de director del Col·legi Vidal de Sant Feliu de Guíxols, i en romangué al capdavant fins l’any 1942. La seva arribada anà acompanyada d’una major estabilitat en la marxa del centre. Així, a partir del curs 1901-1902 es modificà substancialment el pla d’estudis del col·legi i, tot acostant-se a l’esperit fundacional de la Junta, es renuncià al segon ensenyament per dedicar-se preferentment a l’educació primària i a l’elemental superior. Per la seva banda, l’Ajuntament abandonà la seva lluita per apropiar-se del control de la Junta, alhora que cessaren els intents de vehicular el funcionament del col·legi a través d’alguna congregació religiosa.

La Guerra Civil espanyola, primer, i la Segona Guerra Mundial, després, alteraren notablement el funcionament normal de la Junta del llegat davant les grans dificultats per percebre les rendes franceses amb què es finançaven les seves activitats. Entre 1936 1 1937 es paralitzà el repartiment de la part del llegat destinat a l’almoina dels pobres. Tampoc el Col·legi Vidal passava pel seu millor moment. Sembla que durant la Guerra Civil el Col·legi s’hauria traslladat a la plaça del Mercat, on encara romandria el 1941 en unes condicions precàries. En aquell any, en plena postguerra espanyola, la salut de Julià Bohigas començà a ressentir-se, fins al punt que hagué d’abandonar les classes el 1942. Dos anys després, el 1944, Julià Bohigas moria. La desaparició del qui havia estat l’ànima i el motor del Col·legi Vidal durant quaranta anys suposà el cop de gràcia a la continuïtat d’aquell centre. Així, el poc que encara quedava del Col·legi Vidal fou incorporat al primer grup escolar graduat que tingué la ciutat de Sant Feliu, conegut posteriorment com a Col·legi Gaziel i que encara resta en actiu.

L’extinció del Col·legi Vidal no suposà ni de bon tros la supressió definitiva de la Junta administrativa del llegat Vidal. Això no obstant, l’entitat entrà en la letargia, i fins l’any 1950 no es pogueren cobrar els endarreriments produïts des del ja llunyà 1938. La xifra resultant, 14.033 pessetes, es repartí a tres bandes: 4.000 ptes per a l’Hospital Municipal, 4.000 ptes per a l’Asil Surís, i la 5666,65 ptes per a la família del darrer director del Col·legi Vidal, Julià Bohigas. La liquidació l’any 1950 de les rendes pendents de cobrament des de 1938 va donar lloc a un romanent de poc més de 366 ptes. Aquesta quantitat, més els interessos corresponents, és probablement la que figura en un extracte bancari de gener de 1965 que s’ha conservat dins del fons, i que suma 507,40 ptes. Més enllà d’aquesta referència, no hi ha novament activitat per part del Llegat fins l’any 1971, sense que coneguem les raons per aquesta demora execessiva de temps. El 12 de març de 1971, l’alcalde, com a president de la Fundación Benefico-Docente “Legado Antonio Vidal” expressava que “habiendo transcurrido cerca de 21 años desde que se efectuó la última liquidación, este Ayuntamiento en nombre de dicho Legado creee conveniente obtener la liquidación de los intereses devengados durante este asunto”. Durant tot aquest temps d’inactivitat, el notari francès Paul Deydier havia continuat rebent els interessos generats pel títol de deute públic guardant-los en espera que la Junta del llegat els recollís. No hi ha dubte que aquesta era una tasca feixuga per al notari, que demanava “qué hacer con dicha suma y, si fuera posible, librarle de esa obligación que pesó sobre sus antecesores y que pesará sobre sus sucesores”. En aquells moments, el descendent de Numa Vidal, el seu fill Marcel Vidal, residia a Mónaco (l’altre fill de Numa i germà de Marcel, Antoni Vidal, era mort). La suma a satisfer al Llegat aquell any 1971 ascendia a 3.075 francs nous, que en la seva conversió a la moneda espanyola van donar la xifra de 38.544,98 ptes. Els diners es van ingressar en un compte de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i es van dedicar a finalitats educatives. L’any 1990, l’Ajuntament féu algunes gestions del que semblaria un intent de revifar el llegat, sense que sapiguem quin va ser el seu resultat.

 

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

Horari: feiners de 9 a 15 h. 

Facebook  Twitter  Instagram

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits