Fons Cúria Reial de Sant Feliu de Guíxols

La cúria reial de Sant Feliu de Guíxols era l’òrgan encarregat d’aplicar la justícia a la vila en nom del monarca, fruit de la jurisdicció civil que el rei exercia sobre el territori guixolenc. El terme dins el qual s’aplicaven aquestes prerogatives rebia el nom de batllia reial de Sant Feliu de Guíxols.

Des de temps remots, els interessos senyorials del monestir sobre el territori on s’havia anat originant la vila de Sant Feliu de Guíxols havien estat motiu de constants friccions amb les autoritats civils municipals, que intentaven alliberar-se del poder feudal de l’abat cercant l’empara del rei. Sembla ser que almenys durant les primeres dècades del segle XIV ja hi hauria hagut alguna mena d’exercici de l’autoritat reial a la vila, probablement sota l’òrbita de la ciutat de Girona, de la qual Sant Feliu n’era el port i sortida natural al mar. La resolucio definitiva a les disputes sobre la titularitat de la jurisdicció guixolenca arribà l’any 1354 amb la signatura d’una concòrdia entre el monarca, l’abat i els jurats o representants municipals de Sant Feliu de Guíxols i de la ciutat de Girona. En la concòrdia, l’abat es venia la jurisdicció civil i criminal completa sobre la localitat, de tal manera que Sant Feliu de Guíxols esdevenia una vila reial, sota la jurisdicció civil del rei, al mateix temps que passava a ser considerada part o carrer de Girona, amb els mateixos drets i deures que els gironins. A canvi de la renúncia sobre la jurisdició, l’abat veia confirmat el seu domini territorial sobre el conjunt de Sant Feliu, a més de nombroses prerrogatives sobre els seus recursos i la reserva d’una certa jurisdicció superior a la cedida.

A partir de la concòrdia de 1354, doncs, Sant Feliu fou declarada formalment com una vila mig reialenca i mig de senyoria eclesiàstica. Això li permeté disposar de batlle, jutge i saig, funcionaris reials que exercirien la seva autoritat en nom del rei a tota la batllia reial o terme municipal guixolenc i que se supeditarien només al veguer i sotsveguer de Girona, càrrecs de naturalesa igualment reial. El batlle era el màxim representant del monarca a la localitat, mentre que el saig s’ocupava de funcions més executòries com les citacions, els embargaments, o el fer complir les penes.