Fons Família Balmaña - Canet

Industrials dedicats al negoci surotaper i a algunes activitats artístiques. 

Data.- 1855 / 1978.
Tipus de documentació.- Textual i fotogràfica.
Volum.- 0,60 m.l., corresponents a 165 unitats documentals textuals, i 92 imatges fotogràfiques (positius i negatius).

La família Balmaña era originària de Santa Cristina d’Aro, on regentava una petita fàbrica de caràcter familiar dedicada a la producció i comercialització de taps i altres articles de suro. Pere Balmaña Ros (1860 – 1934), era fill de Joan Balmaña Provensal i es va casar amb Teresa Canet Guinart, nascuda el 1863 a Llagostera. El matrimoni Balmaña Canet va tenir quatre fills, tots ells nascuts encara a Santa Cristina d’Aro: Maria (1888), Joan (1895), Teresa (1898) i Joaquim (1904).

La família Balmaña-Canet es va instal·lar a Sant Feliu de Guíxols pels volts de l’any 1910, sense abandonar la gestió directa de la fàbrica de Santa Cristina, fundada el 1880. Precisament, la petita fàbrica surotapera de Pere Balamaña figura com una de les quatre indústries que hi havia dedicades a aquesta activitat a Santa Cristina d’Aro durant el període 1918-1919, amb 8 treballadors entre els quals suposem que cal incloure el mateix Pere i els seus dos fills.

Juntament amb la fabricació i el comerç de taps, Pere Balmaña dedicà una part important del seu negoci a la intermediació en la importació i exportació de la matèria primera per a altres fabricants, activitat que en aquella època es coneixia com a especulador de suro. Tot plegat permeté a l’empresa projectar el seu negoci cap a mercats exteriors d’Amèrica i Europa. No hi ha dubte que en aquest punt hi jugaren un paper important els llaços familiars, atès que els dos gendres de Pere, J. Gandol Ribot i Joaquim Callicó es dedicaven també a la indústria surotapera i havien fixat la seva residència a Nova York i Brussel·les respectivament. Així mateix, en el transcurs de les dècades de 1920 i 1930, la família Balmaña assumí la representació a Sant Feliu de Guíxols de la casa comercial de Roberto R. Reynolds d’Estremoz (Portugal) i, posteriorment, de la de l’empresa “Meliá, Casanvoas & Cía”, amb seu a Alburquerque (Extremadura). Els Balmaña regentaren una petita sucursal de cadascuna d’elles al municipi guixolenc, gestionant l’arribada i emmagatzematge de la matèria primera provinent de fora de Catalunya, per a després vendre-la a altres fabricants de la comarca.

A la mort de Pere Balmaña, els seus dos fills Joan i Joaquim continuaren mantenint el negoci de fabricació i comercialització surotapera. Ambdós, però, tenien també inquietuds culturals, que compaginaren durant tota la seva vida amb aquella activitat principal. Durant més d’una dècada, entre 1921 i 1932, els Balmaña gestionaren una sala cinematogràfica a Santa Cristina d’Aro coneguda com a “Ideal Cine”. Joaquim Balmaña fou músic i, com a tal, impulsor i representant durant els anys trenta de l’orquestra guixolenca Dazzling-Jazz. Per altra banda, Joan Balmaña fou escultor i és l’autor entre d’altres obres del bust del compositor guixolenc Juli Garreta que es troba als jardins del passeig del Mar. A més, Joan ocupà els càrrecs de delegat local d’Auxilio Social (a partir de 1946) i, amb posterioritat, de cap local de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos.

La família Balmaña s’ocupà també de l’explotació del Càmping Balmaña, de tercera categoria, situat a la part superior de la carretera de Girona, en terrenys del mas del mateix nom (abans mas Savalls). L’antic càmping l’ocupen actualment diversos blocs d’habitatges i alguns serveis municipals. El sector es coneix precisament com a Mas Balmanya (s’ha catalanitzat equivocadament el cognom de la família).

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

Horari: feiners de 9 a 15,30 h 

 

Facebook  Twitter  Instagram

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits