Fons Família Patxot

Navegants, comerciants i rendistes. Inclou documentació del científic i mecenes Rafael Patxot i Jubert.

Data.- 1776 / 1964.
Tipus de documentació.- Textual i fotogràfica.
Volum.- 0,04 m.l.  
Observacions.- Fons catalogat. Contacteu amb l'Arxiu Municipal per a la seva consulta. Inclou documentació personal de Rafael Patxot Ferrer, alcalde i comandant de milícia, i de Rafael Patxot Jubert, científic i filàntrop.

Els orígens dels Patxot se situen en el si d’una família de navegants que posteriorment hauria derivat cap a activitats comercials en el sector surotaper, fins a esdevenir una de les nissagues més benestants de Sant Feliu de Guíxols durant el segle XIX. Entre els personatges més destacats d’aquesta família destaquen Rafael Patxot Ferrer (Sant Feliu de Guíxols, 1810-1886) i el seu nét Rafael Patxot Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 - Ginebra, 1964).

Rafael Patxot Ferrer va ser empresari del suro i alcalde de la ciutat durant gairebé 16 anys, entre 1839 i 1882. Es tracta, sens dubte, d’un dels alcaldes més carismàtics que hi ha hagut a Sant Feliu de Guíxols, amb gran prestigi i autoritat entre els seus conciutadans. El record de fets i anècdotes relacionats amb la seva persona s’han transmès de generació en generació.

Rafael Patxot Jubert era fill de l’industrial surer i pianista Eusebi Patxot Llagustera (Sant Feliu de Guíxols, 1846 – 1893) i, tal com s’ha dit, nét de Rafael Patxot Ferrer. Es va educar a Anglaterra i va dedicar la seva vida al mecenatge i la promoció de la cultura catalana. Es casà el 1894 amb Lluïsa Rabell Cibils, de família benestant i amb negocis en l’àmbit mercantil. L’any 1895, Rafael Patxot va construir a Sant Feliu de Guíxols l’Observatori Meteorològic Català, que va començar a desmuntar l’any 1911. Va publicar-ne els resultats en dos llibres: Meteorologia catalana. Observacions de Sant Feliu de Guíxols (1896 i 1905) i Pluviometria Catalana. Resultats del quinquenni 1906-1910. També va col.laborar en la Col.lecció popular l’Avenç amb traduccions de diversos autors. Entre les seves actuacions hi ha la creació del concurs musical Eusebi Patxot per a compositors que confià a l’Orfeó Català (any 1919); la institució de la Fundació Montserrat Patxot i Rabell a benefici de noies pobres, preferentment de Sant Feliu de Guíxols (any 1919); la creació de la Fundació Clara Jubert de Patxot per a pensions de vellesa (any 1920); i l’organització dels concursos Rafael Patxot i Ferrer per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de Bones Lletres (any 1920). Com a marmessor de la seva cunyada Concepció Rabell, Rafael Patxot creà una fundació amb el seu nom, dins la qual va instituir l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (any 1922), que va col·laborar amb el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans o l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, entre d’altres, i va arribar a aplegar 40.000 documents per a la recuperació de la música popular catalana. Dins la mateixa fundació va instituir també el premi musical de composició Concepció Rabell.

A Rafael Patxot es deu també la creació de la Fundació d’Estudi de la Masia Catalana i la medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya (any 1923); la institució de la Fundació Maria Patxot i Rabell que atorgava beques d’estudi per a noies sense mitjans econòmics i que va confiar a l’Institut de Cultura de la Dona (l’any 1925). Així mateix, la fundació de la Institució Patxot (any 1926), amb un patronat que gestionava diversos mecenatges anteriors, va promoure, per exemple, l’inventari general de manuscrits catalans, la bibliografia general catalana, el Refranyer Popular Català, el Llegendari, etc. Patxot també va subvencionar l’edició d’obres antigues, publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans o, ja en l’exili, l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, i es va ocupar de l’edició de l’Atles Internacional dels Núvols, que va aparèixer també en francès, anglès, alemany i català i que havia de regir les observacions meteorològiques a nivell mundial.

L’any 1936, en esclatar la Guerra Civil espanyola, Rafael Patxot es va haver d’exilar a Suïssa i el 1939 el seu arxiu meteorològic va ser destruït. Des de l’exili, va continuar publicant i es va mantenir sempre ferm en la seva oposició a la dictadura del general Franco. Des d’aleshores, les propietats de Sant Feliu de Guíxols i rodalia del matrimoni Patxot – Rabell serien administrades, sota les directrius de Rafael Patxot des de l’exili, pel guixolenc Josep Bonal Fornós, gerent de la fàbrica de suro Hijos de H.A. Bender.

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

Horari: feiners de 9 a 15,30 h 

 

Facebook  Twitter  Instagram

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits