Fons Josep i Arseni Roig
Músics
Data.- 1845 - 1961.
Tipus de documentació.- Textual i musical (partitures i particel·les).
Volum.- 2,75 m.l. (1655 unitats documentals).
Josep Roig Roqué (Sant Feliu de Guíxols, 1869 – ca. 1936-1940?), era taper de professió i músic de vocació. El seu fill, Arseni Roig Ponsjoan (Sant Feliu de Guíxols, 1900 – 1972), heretà la vocació musical del pare, amb qui tocà en diverses agrupacions musicals locals, tot i que la seva feina era d’escrivent.
L’any 1909 trobem Josep Roig com un dels membres fundadors, fent-se càrrec del contrabaix, de la cobla orquestra La Unión Guixolense, coneguda popularment com l’orquestra de “La Punyalada”, i que obtingué gran popularitat a Sant Feliu. L’any 1914, la banda ja ha incorporat Arseni Roig, al violí, alhora que el seu pare Josep Roig segueix tocant el contrabaix. De fet, el mateix Arseni Roig n’era el director entre 1925-1926, moment en què contragué matrimoni amb Llúcia Rigau Ribas. Sabem també que Arseni Roig havia estat elegit l’any 1924 com a vocal de la recentment creada Associació de Música de Sant Feliu de Guíxols (presidida en aquell moment per Juli Garreta), càrrec en el qual seria renovat el 1928.
La cobla Unión Guixolense es va dissoldre precisament l’any 1928. El mes de març d’aquell mateix any, però, debutava al casino La Constància el nou Sextet Jazz-Band Guíxols, format per diversos músics de la Guixolense, entre ells Arseni Roig, al piano, i Josep Roig, al contrabaix. A finals de 1930, el Sextet Guíxols, que fins aquell moment havia estat només una orquestrina de ball, amplià les seves actuacions tocant en audicions i concerts de sardanes amb el nom de Cobla Guíxols, de tal manera que el 1931 la cobla es rebatejà amb el nom d’Orquestrina Guíxols. Aquest fet coincidí amb alguns canvis en la formació original, entre ells l’entrada de Josep M. Vilà Gandol al piano, amb la qual cosa Arseni Roig passà a tocar el violí. A principis de 1934, en abandonar el grup Josep M. Vilà, Arseni Roig n’assumí novament el lloc de pianista, alhora que es contractava un altre músic per ocupar la plaça de violinista que deixava vacant. L’Orquestrina Guíxols estigué en actiu fins a mitjans de febrer de 1936 per donar lloc el mes següent a l’orquestra local Catalonia Jazz, novament amb Arseni Roig al piano però ara sense comptar amb la participació de Josep Roig.
L’esclat de la Guerra Civil posà fi a la curta trajectòria de la Catalonia Jazz. El conflicte, però, suposà només un obligat parèntesi a la trajectòria musical d’Arseni Roig, de tal manera que el 1939 s’integra com a pianista dins l’orquestra Víctors, acabada de formar el 30 de maig d’aquell any. Aquest grup assolí una gran popularitat a les sales de ball de les comarques gironines durant la dècada dels quaranta i cinquanta, i anà evolucionant cap a una orquestra de jazz fins a la seva desaparició a principis de 1957. Arseni Roig, a banda d’esser-ne un dels components, es convertirà en el responsable i alhora representant del grup, que a finals de la dècada dels quaranta també compta amb la presència dels seus fills Josep Roig Rigau, a la trompeta, i Roser Roig Rigau, com a vocalista.
