Fons Família Suñer - Patxot

Navegants i comerciants.

Data.- 1701 / 1917.
Tipus de documentació.- Textual i fotogràfica.
Volum.- 1,2 m.l. (804 unitats documentals textuals i 1 fotografia).
Observacions.- Fons digitalitzat en la seva totalitat.

La documentació conservada situa el començament de les activitats de la família Suñer – Patxot a inicis del segle XIX. Els primers documents que trobem al fons ens parlen de diverses activitats comercials portades a terme pel patró Josep Suñer Artau, casat amb Maria Ribot Lloberas. El matrimoni Suñer – Ribot tingué tres fills: Manel, Josep i Rita. Els dos nois continuaren el negoci familiar: Manel Suñer com a patró de la goleta “Nostra Sra. dels Àngels” i Josep Suñer com a pilot de la matrícula de Sant Feliu tot i que, ben aviat, va començar a col·laborar amb el seu pare en els negocis de la família. Rita Suñer, per la seva banda, es va casar amb Nicolau Casas Calzada, també pilot de la matrícula guixolenca. L’any 1833 trobem la darrera referència de Manel Suñer: la tripulació del seu vaixell ha de deixar-lo a Santiago de Cuba per una malaltia greu i continuar viatge. La manca de noticies posteriors ens fa pensar que Manel va morir a l’illa de Cuba. La desaparició de Manel va suposar que Josep Suñer (conegut com a Josep Suñer “menor” per distingir-lo del seu pare Josep Suñer “major”) assumís la direcció de la totalitat dels negocis familiars. Casat amb Caterina Patxot, Josep es va dedicar principalment a mantenir les relacions comercials de la casa Suñer amb diversos corresponsals de l’àmbit mediterrani, entre els que cal destacar el comerciant guixolenc Antoni Vidal, establert a Marsella, o Josep Paradís, un català establert a Gènova. També mantenia negocis amb el port rus d’Odesa, al mar negre, amb la ciutat de Liorna a Itàlia i amb diversos punts del litoral espanyol com Tarragona, Màlaga o Gibraltar. Aquest comerç mediterrani es centrava en els cereals, principalment blat, ordi, civada, mestall (mescla de blat i sègol o ordi) dels ports d’Odesa o de Liorna, arròs de Cullera (València) i de Gènova, cuirs de Romania i d’Ucraina embarcats al port de Liorna, cànem de Bolonia, etc.

L’any 1824 els Suñer prenen part, amb altres interessats, en la construcció del xabec “Unió” del patró Pere Calzada. Amb aquest vaixell iniciaran, l’any 1828, els primers viatges comercials a Amèrica, principalment als ports de l’Havana i de Matanzas a l’illa de Cuba. L’any 1829, Josep Suñer “menor” va comprar el bergantí rus “Penèlope” el qual, sota comandament del seu cunyat Nicolau Casas, realitzarà diversos viatges a Cuba. Paral·lelament a l’activitat comercial, la família Suñer – Patxot portava a terme un seguit d’inversions en diversos vaixells: la pollacra “Nostra Sra. dels Àngels”, comandada fins el 1833 per Manel Suñer i on Josep Suñer “major” tenia 11/16 i 2/3 parts i Josep Suñer “menor” 27/56 parts; la pollacra “Nostra Sra. del Coll” on Josep Suñer “menor” tenia 2/20 parts; el xabec (més tard goleta pollacra) “Unió” on era propietari de més de la meitat del vaixell; el quetx “Concepció”, àlies “l’amistat”, on tenia 3/16 parts i el ja assenyalat bergantí “Penèlope” del que Josep Suñer “menor” n’era l’únic propietari.

Els negocis de la família Suñer – Patxot també abastaven altres camps. La relació amb el comerciant guixolenc Antoni Vidal, establert a Marsella, va significar per a la família Suñer entrar en el comerç dels taps de suro amb França. Així, des de 1825 fins a 1837 trobem diverses comandes de taps ja elaborats enviats des de Sant Feliu a Marsella per compte d’Antoni Vidal. Tanmateix, també establiren relació amb la companyia “Prats i fills” de Palafrugell a la que subministraven suro en panna dels boscos de Solius i de Romanyà de la Selva.

Amb la mort l’any 1862 de Josep Suñer “menor” perdem el rastre documental de les activitats comercials de la família Suñer – Patxot. Els darrers documents disponibles ens parlen de l’administració del patrimoni familiar per part de Josep Suñer Patxot, advocat, i de Francesc Suñer Patxot, agent de duanes. Un patrimoni que podem centrar en la propietat de les cases del carrer de Girona, 7 i 22; carrer Caymó, 35 (actual carrer Sant Domènec); carrer de la Creu, 19; una vinya al paratge Bujonis de Sant Feliu de Guíxols, i el mas Malver a la Bisbal. Segons sembla, la família també era propietària del mas Suñer, conegut per cal Nano i situat al paratge de Sant Amanç, si bé no hi ha documentació al fons sobre aquesta finca. 

La mort sense descendència masculina dels fills de Josep Suñer Ribot va significar l’extinció del cognom Suñer i deixar la memòria dels negocis de la família en mans d’Emília Mató, muller de Francesc Suñer Patxot, fins a la seva mort.

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

Horari: feiners de 9 a 15 h. 

Facebook  Twitter  Instagram

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits