Fons Felip Calvet Costa

Polític i comerciant de taps

Dates.- 1916 - 2001 (conté documents agregats el 2001, després de la mort de Felip Calvet).
Tipus de documentació.- Textual i fotogràfica.
Volum.- 0,3 m.l. (126 unitats documentals textuals i 121 imatges fotogràfiques). 
Observacions.- Conté documentació referida a Josep Irla Bosch, 1938 / 1981.

(Sant Feliu de Guíxols, 1920 – Barcelona, 1999). Polític i comerciant de taps. L’any 1928 els seus pares es feren càrrec de la fonda Sant Elm, situada a l’antic carrer de la Processó (actualment, carrer Joan Maragall). L’ambient que es respira a la fonda i la feina en el negoci familiar iniciaran el jove Calvet en el complex món de les relacions públiques. Alhora, l’eufòria republicana que es viu a Sant Feliu un cop liquidada la dictadura de Primo de Rivera exercirà una notable influència en la seva presa de consciència política. Ben aviat, Calvet esdevé president de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i delegat de l’organització a Girona. L’any 1938, en plena Guerra Civil, el trobem col·laborant en la tasca municipal que duia l’alcalde Francesc Campà a la regidoria de proveïments. Poc a poc, doncs, Felip Calvet s’introdueix en el món de la política, vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya, al servei del país i de la defensa de les llibertats democràtiques.

Essent cridat al front per part de l’exèrcit republicà amb la lleva de 1941, on féu de portalliteres, gairebé sempre a primera línia, Calvet és ferit a la Batalla de l’Ebre, a la serra de Pàndols. El desenllaç final de la guerra el portarà a creuar la frontera i exiliar-se a França. Inicialment restarà internat en els camps de Prats de Molló i d’Argelers. D’aquest darrer aconseguirà escapar-se’n quan era conduït amb altres interns a la línia Maginot. Amb tot, mercès segurament a alguns contactes o amistats, Felip Calvet podrà finalment ingressar a la Residència d’Intel·lectuals Catalans, institució creada a Montpeller sota el patronatge de diverses entitats. Fou aquí on Calvet coincidí amb nombroses personalitats de la cultura i la política catalanes, al mateix temps que completà els seus estudis, que s’havien vist interromputs el 1937 a causa de la guerra, obtenint la llicenciatura en Història. Serà també a la residència de Montpeller on coneixerà Teresa Rovira Comes, filla del polític Antoni Rovira Virgili, i que temps després esdevindrà la seva esposa.

Un cop finalitzats els estudis, Calvet obtindrà feina com a comerciant de taps de la família Irla. Malgrat les dificultats, els germans Irla, guixolencs com Calvet i també exiliats, havien aconseguit reemprendre la seva activitat surotapera a França gràcies a l’empenta personal, l’habilitat pel negoci i els contactes i les relacions comercials existents amb el país veí amb anterioritat a la Guerra Civil. La coneixença i el contacte de Calvet amb la família Irla venia ja de l’època de Sant Feliu, essent Josep Irla sempre un referent polític per a Calvet. Els dos homes mantindran una estreta col·laboració a França. A partir de 1940, amb motiu de l’afusellament de Lluís Companys, Josep Irla esdevé el president de la Generalitat a l’exili. Felip Calvet col·laborarà amb aquesta institució, aleshores semiclandestina, des dels primers anys, enmig de tota mena d’adversitats. Per exemple, contactant amb personalitats solvents o amb comerciants que havien pogut guanyar-se bé la vida en el nou país d’acollida, demanant-los ajuda per a exiliats que es trobaven en situació precària. També es relacionarà amb oficials i elements de la resistència francesa, aconseguint falsos passaports i guies per travessar clandestinament la frontera.

Felip Calvet i Teresa Rovira contrauen matrimoni l’any 1946 a Andorra, l’únic lloc on aleshores podien celebrar la cerimònia en català. La parella s’instal·la a Perpinyà, on les activitats comercials de Felip se centraran en una petita fàbrica de taps per a xampany i vi sense deixar de col·laborar en els afers empresarials i polítics amb Josep Irla.

Després de diverses visites a Catalunya, cada vegada més freqüents (sobretot en el cas de Teresa Rovira), el matrimoni retornarà finalment de l’exili l’any 1958. La parella, amb un fill, s’instal·larà a Barcelona. Calvet treballarà com a representant de taps per a diverses cases xampanyeres, la qual cosa li permetrà seguir en contacte amb l’altra banda de la frontera i mantenir el seu compromís amb la Generalitat de l’exili. La institució era presidida per Josep Tarradellas des de l’any 1954 en substitució de Josep Irla.

En consonància a la seva formació acadèmica com a historiador, i com una activitat més de voluntat de servei al país, Felip Calvet anant recollint material i informació sobre la figura de Josep Irla per tal de reivindicar i difondre la seva tasca al capdavant del govern del país després de la desfeta de 1939. Tota aquesta tasca culminà amb la publicació l’any 1981, en col·laboració amb el també historiador Josep M. Roig Rosich, del llibre Josep Irla. President de la Generalitat a l’exili. Aquell mateix any, Calvet participà en l’organització del retorn de les despulles de Josep Irla i de la seva esposa a Sant Feliu.

Felip Calvet va morir el 1999. L’any 2003, en el marc d’un homenatge a la seva figura per part de l’Ajuntament, fou declarat a títol pòstum Fill Predilecte de Sant Feliu de Guíxols. En el mateix acte, la seva esposa, Teresa Rovira, rebé la distinció de Filla Adoptiva de la ciutat.

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

Horari: feiners de 9 a 15 h 

Dimarts, també de 16 a 18'30 h

Facebook  Twitter  Instagram

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits