Fons Eduardo González Hurtebise
Arxiver, arqueòleg i historiador
Dates.- 1860 / 1987 (predomina la cronologia 1876 – 1935)
Tipus de documentació.- Textual i gràfica.
Volum.- 0,20 m.l. (56 unitats documentals textuals, de les quals 16 són fotocòpies de manuscrits originals) i 4 positius fotogràfics.
Eduardo González Hurtebise dit Delaborde (Madrid, 1876 – Barcelona, 1921) fou arxiver, arqueòleg, historiador i, també ocasionalment, bibliotecari. El 1899 guanyà unes oposicions del Cos facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i fou destinat a l’Arxiu de la delegació d’Hisenda de Girona. En aquest centre s’hi conservava la documentació de nombrosos monestirs gironins desamortitzats. Hurtebise –així era conegut per tothom el madrileny– s’interessà pel fons de l’antic cenobi benedictí de Sant Feliu de Guíxols i començà a elaborar una monografia sobre la història d’aquesta localitat. Això el portà a visitar Sant Feliu i el seu Ajuntament a la recerca de més documentació. L’arxiver hi trobà els documents desordenats, de manera que en paral·lel a la seva investigació es va dedicar a anar-los classificant.
Les estades d’Hurtebise a Sant Feliu de Guíxols es produïren de manera intermitent entre 1901 i 1904, tot i que a finals de 1901 el savi madrileny ja havia marxat de terres gironines per treballar en l’àmbit dels arxius i les biblioteques a Tarragona. L’octubre de 1903 unes obres al Fortim prèvies a la construcció del port deixaren al descobert algunes restes arqueològiques. Hurtebise promogué i dirigí dues campanyes d’excavació de l’indret i hi localitzà nombroses sitges que atribuí equivocadament a enterraments; per això, identificà el jaciment com una necròpolis ibèrica quan en realitat es tractava d’un poblat, si bé l’error no es va conèixer fins força dècades més tard i quan ell ja era mort. Sigui com sigui, el material recuperat s’exposà en una vitrina i serví de base per a la creació d’un museu local, embrió de l’actual Museu d’Història de la Ciutat.
Després del seu pas per Tarragona i, de forma esporàdica, per Osca, l’any 1905 Eduardo González Hurtebise entrà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, on realitzà una ingent tasca en la identificació i organització de fons. El 1911 fou designat director d’aquest centre, càrrec que ocupà fins a la seva premtura mort l’any 1921.
Malgrat desvincular-se professionalment i personalment de Sant Feliu de Guíxols, Hurtebise mai va abandonar el projecte de publicar la monografia històrica guixolenca que l’havia portat al municipi per primera vegada. Una part d’aquesta monografia, amb un cert nivell d’elaboració però ni de bon tros completada, la presentà l’any 1905 per a unes oposicions a una càtedra vacant de Geografia i Història a l’Institut de Maó, plaça que no va obtenir. Poc després, com s’ha dit, ingressaria a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El manuscrit d’aquest text, titulat per ell mateix Bosquejo histórico de la villa San Feliu de Guíxols, seguido de unos breves apuntes de Historia interna (desde los más remotos tiempos hasta 1517, va ser publicat pòstumament per entregues pel setmanari guixolenc Àncora entre 1963 i 1967. El mateix rotatiu en va fer una edició en format llibre el 1970.
