El mes de gener de 2024 ha fet quaranta anys del naixement de la Coral Cypsella del Centre Excursionista Montclar. Des de la seva fundació el 1950, el centre organitzà activitats esportives i culturals. De seguida va muntar un grup de teatre i un esbart dansaire; després, entre 1978 i 1979, va organitzar la Coral Infantil i el Cor Patufet, de la mà de Miquel Jacomet i Jordi Riera. El 1984, amb Josep Lluís Rabassó al capdavant de les corals infantils, naixeria la Coral Cypsella, per donar continuïtat als cantaires que s’havien fet grans. Inicialment estava formada per una vintena de joves, que al cap de poc ja eren el doble. Mercès a la seva il·lusió i esforç, en una dècada van fer cap a 150 concerts i van preparar un repertori de 150 peces d’autors i gèneres diversos, de diferents països, des de l’època Medieval fins a l’actualitat. Això significa l’espectacular mitjana d’un concert mensual i la preparació d’una peça al mes.

El número està dedicat a la figura d'Agustí Roldós Soler (1952-2023), llibreter, col·leccionista de fotografia i historiador local, entre moltes altres facetes.

L’any 2020 l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va adquirir el fons fotogràfic de Ricard Mur, format per més de 500 negatius originals en placa de vidre, que es va catalogar i digitalitzar. Ricard Mur Dargallo va néixer el 1875 a Gallur (Saragossa) i a partir de l’any 1909 es va instal·lar com a fotògraf a Sant Feliu de Guíxols, on va morir el 1939. La seva activitat fotogràfica és la pròpia d’un retratista amb galeria i, a part dels retrats, de presentació luxosa, va comercialitzar també diferents sèries de postals. Com solien fer els fotògrafs locals, per editar les postals va buscar els aspectes propis de Sant Feliu de Guíxols, atractius tant pels mateixos habitants de la ciutat com per als turistes. Aquestes instantànies ara tenen un gran valor documental per conèixer quina era la imatge de Sant Feliu en el passat. Mur també va  ser un dels primers fotògrafs en ser valorats a les comarques gironines quan, als anys 80 del segle XX, es va donar a la fotografia valor patrimonial i documental.

El curs 2022-2023 fa quaranta anys que es va inaugurar una nova escola a Sant Feliu de Guíxols. S'emplaçà a  l’antiga estació de tren, un edifici entranyable que representava el progrés que, a tots nivells, experimentà la ciutat industrial a finals del segle xix. L’estació era una assignatura pendent en la ciutat, també ho eren les mancances en els serveis públics. La ciutat de la segona meitat del segle xx, incentivada pel turisme, havia experimentat un creixement similar al de la ciutat industrial, però la dictadura que governava l’Estat no prioritzava el desenvolupament del sector públic. L'escola l'Estació es projectà el 1978 i entrà en funcionament el curs 1981-1982, tot i que encara faltava la construcció de les aules de preescolar, que es van enllestir el juny de 1986. Aquest centre és el referent de moltes generacions de guixolencs, però té un valor afegit que és el patrimonial, evident des de l’inici i defensat en bloc per les autoritats i la societat guixolenca, a través dels equips docents i les associacions de pares i mares d’alumnes. Posteriorment, l'alcalde Josep Vicente li atribuí un tercer valor, com a ensenya de la cultura i de la ciència. Amb aquest L'Arjau us proposem un viatge per la història d’aquesta escola, des d’un punt de vista pedagògic, arquitectònic i, sobretot, humà.

El dia 1 de maig de 2021 es va inaugurar oficialment la celebració de la Capital de la Sardana a Sant Feliu de Guíxols. La relació Sant Feliu de Guíxols amb el fet sardanístic és molt especial i té una llarga història. El cèlebre compositor Juli Garreta n’és l’exemple més emblemàtic, però la seva figura s’explica per l’entorn en què va néixer i créixer: una ciutat industrial, dinàmica, emprenedora, creativa i oberta al món i a la cultura. Ell ha estat el més famós entre nissagues de músics guixolencs. La realització de la Capital de la Sardana, que es prolonga durant un any, és una aspiració de la nostra ciutat des de fa temps, la qual finalment s’ha pogut complir després de l'aturada forçosa de tota activitat que va provocar la pandèmia de Covid-19. Amb aquest L'Arjau ens volem sumar al propòsit que la gent conegui la sardana, que n’entengui els orígens i el significat i que es faci evident la importància del fet sardanístic per a Sant Feliu de Guíxols.

L’any 2020 passarà als annals de la Humanitat per l’esclat de la pandèmia del Coronavirus i per les seves repercussions tant individuals com col·lectives arreu del planeta. En aquest L’Arjau ens proposem donar informació per facilitar la contextualització i valoració de la covid-19, alhora que ens ha semblat interessant revisar com aquesta mena de malalties contagioses han afectat la vida dels guixolencs al llarg de la història. També hem volgut explicar de quina manera la nostra ciutat s’ha dotat de recursos per fer front a epidèmies i pandèmies i com la medicina ha evolucionat fins als nostres dies, amb la Sanitat Pública i les condicions de vida de la ciutadania. Tot plegat, en una edició augmentada de la nostra revista, a tot i color i amb més pàgines de les habituals.