El curs 2022-2023 fa quaranta anys que es va inaugurar una nova escola a Sant Feliu de Guíxols. S'emplaçà a  l’antiga estació de tren, un edifici entranyable que representava el progrés que, a tots nivells, experimentà la ciutat industrial a finals del segle xix. L’estació era una assignatura pendent en la ciutat, també ho eren les mancances en els serveis públics. La ciutat de la segona meitat del segle xx, incentivada pel turisme, havia experimentat un creixement similar al de la ciutat industrial, però la dictadura que governava l’Estat no prioritzava el desenvolupament del sector públic. L'escola l'Estació es projectà el 1978 i entrà en funcionament el curs 1981-1982, tot i que encara faltava la construcció de les aules de preescolar, que es van enllestir el juny de 1986. Aquest centre és el referent de moltes generacions de guixolencs, però té un valor afegit que és el patrimonial, evident des de l’inici i defensat en bloc per les autoritats i la societat guixolenca, a través dels equips docents i les associacions de pares i mares d’alumnes. Posteriorment, l'alcalde Josep Vicente li atribuí un tercer valor, com a ensenya de la cultura i de la ciència. Amb aquest L'Arjau us proposem un viatge per la història d’aquesta escola, des d’un punt de vista pedagògic, arquitectònic i, sobretot, humà.

El dia 1 de maig de 2021 es va inaugurar oficialment la celebració de la Capital de la Sardana a Sant Feliu de Guíxols. La relació Sant Feliu de Guíxols amb el fet sardanístic és molt especial i té una llarga història. El cèlebre compositor Juli Garreta n’és l’exemple més emblemàtic, però la seva figura s’explica per l’entorn en què va néixer i créixer: una ciutat industrial, dinàmica, emprenedora, creativa i oberta al món i a la cultura. Ell ha estat el més famós entre nissagues de músics guixolencs. La realització de la Capital de la Sardana, que es prolonga durant un any, és una aspiració de la nostra ciutat des de fa temps, la qual finalment s’ha pogut complir després de l'aturada forçosa de tota activitat que va provocar la pandèmia de Covid-19. Amb aquest L'Arjau ens volem sumar al propòsit que la gent conegui la sardana, que n’entengui els orígens i el significat i que es faci evident la importància del fet sardanístic per a Sant Feliu de Guíxols.

L’any 2020 passarà als annals de la Humanitat per l’esclat de la pandèmia del Coronavirus i per les seves repercussions tant individuals com col·lectives arreu del planeta. En aquest L’Arjau ens proposem donar informació per facilitar la contextualització i valoració de la covid-19, alhora que ens ha semblat interessant revisar com aquesta mena de malalties contagioses han afectat la vida dels guixolencs al llarg de la història. També hem volgut explicar de quina manera la nostra ciutat s’ha dotat de recursos per fer front a epidèmies i pandèmies i com la medicina ha evolucionat fins als nostres dies, amb la Sanitat Pública i les condicions de vida de la ciutadania. Tot plegat, en una edició augmentada de la nostra revista, a tot i color i amb més pàgines de les habituals.

Els dies 9 a 12 de maig Sant Feliu de Guíxols va acollir el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya, un dels més grans que se celebren a Catalunya, en el qual es van aplegar prop de 320 professionals. Aquest esdeveniment ha suposat un reconeixement del col·lectiu d’arxivers a la tasca realitzada durant dècades per l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Sota el lema L’arxiu social, ponents i congressistes van exposar, proposar i debatre com els arxius donen servei a la comunitat en el vessant més humà. 

Els arxius, com la història, van néixer amb l’escriptura –fa 6.000 anys. Als centres d'arxiu es guarden els documents que ha anat generant la societat en el transcurs dels segles. Aquests documents configuren la memòria col·lectiva i individual, des de l’àmbit oficial o el privat. Els arxius són centres especialitzats en el tractament i gestió de documentació amb l’objectiu de fer accessible la informació a tots els ciutadans, ja sigui per a finalitats administratives o per interessos culturals. La revolució digital que viu la nostra societat també ha implicat un canvi important en la professió d’arxiver. Els arxivers han de custodiar pergamins, papers o negatius fotogràfics a preocupar-se també per la gestió de dades, documents electrònics i suports digitals. En aquest L’Arjau volem reflexionar sobre aquesta transformació i, especialment, explicar la història i l’actualitat de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

El 3 d’abril de 1979 es van celebrar a l’Estat espanyol les primeres eleccions municipals democràtiques després de la mort del dictador Franco. Aquests quaranta anys d’ajuntaments democràtics han suposat una profunda transformació de Sant Feliu de Guíxols i de la manera de viure dels seus ciutadans. En aquest número de L’Arjau fem memòria de la transformació i la millora col·lectives que ha experimentat la ciutat al llarg de les darreres quatre dècades i de quina manera això ha estat possible mitjançant la participació, el teixit associatiu i l’acció política del guixolencs. A la revista es reflexiona sobre el procés de transició democràtica als municipis, es fa una crònica de les diferents candidatures i governs municipals que s’han succeït legislatura rere legislatura a Sant Feliu i s’explica el desenvolupament de la població i la dotació d’infraestructures i equipaments per a donar resposta a les necessitats dels ciutadans. També es descriu la transformació del municipi guixolenc en aquestes quatre dècades des d’un punt de vista econòmic, tenint especialment en compte l’eix que representa el turisme.