L’any 2020 passarà als annals de la Humanitat per l’esclat de la pandèmia del Coronavirus i per les seves repercussions tant individuals com col·lectives arreu del planeta. En aquest L’Arjau ens proposem donar informació per facilitar la contextualització i valoració de la covid-19, alhora que ens ha semblat interessant revisar com aquesta mena de malalties contagioses han afectat la vida dels guixolencs al llarg de la història. També hem volgut explicar de quina manera la nostra ciutat s’ha dotat de recursos per fer front a epidèmies i pandèmies i com la medicina ha evolucionat fins als nostres dies, amb la Sanitat Pública i les condicions de vida de la ciutadania. Tot plegat, en una edició augmentada de la nostra revista, a tot i color i amb més pàgines de les habituals.

Els dies 9 a 12 de maig Sant Feliu de Guíxols va acollir el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya, un dels més grans que se celebren a Catalunya, en el qual es van aplegar prop de 320 professionals. Aquest esdeveniment ha suposat un reconeixement del col·lectiu d’arxivers a la tasca realitzada durant dècades per l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Sota el lema L’arxiu social, ponents i congressistes van exposar, proposar i debatre com els arxius donen servei a la comunitat en el vessant més humà. 

Els arxius, com la història, van néixer amb l’escriptura –fa 6.000 anys. Als centres d'arxiu es guarden els documents que ha anat generant la societat en el transcurs dels segles. Aquests documents configuren la memòria col·lectiva i individual, des de l’àmbit oficial o el privat. Els arxius són centres especialitzats en el tractament i gestió de documentació amb l’objectiu de fer accessible la informació a tots els ciutadans, ja sigui per a finalitats administratives o per interessos culturals. La revolució digital que viu la nostra societat també ha implicat un canvi important en la professió d’arxiver. Els arxivers han de custodiar pergamins, papers o negatius fotogràfics a preocupar-se també per la gestió de dades, documents electrònics i suports digitals. En aquest L’Arjau volem reflexionar sobre aquesta transformació i, especialment, explicar la història i l’actualitat de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

El 3 d’abril de 1979 es van celebrar a l’Estat espanyol les primeres eleccions municipals democràtiques després de la mort del dictador Franco. Aquests quaranta anys d’ajuntaments democràtics han suposat una profunda transformació de Sant Feliu de Guíxols i de la manera de viure dels seus ciutadans. En aquest número de L’Arjau fem memòria de la transformació i la millora col·lectives que ha experimentat la ciutat al llarg de les darreres quatre dècades i de quina manera això ha estat possible mitjançant la participació, el teixit associatiu i l’acció política del guixolencs. A la revista es reflexiona sobre el procés de transició democràtica als municipis, es fa una crònica de les diferents candidatures i governs municipals que s’han succeït legislatura rere legislatura a Sant Feliu i s’explica el desenvolupament de la població i la dotació d’infraestructures i equipaments per a donar resposta a les necessitats dels ciutadans. També es descriu la transformació del municipi guixolenc en aquestes quatre dècades des d’un punt de vista econòmic, tenint especialment en compte l’eix que representa el turisme.

El 2018 es commemoren els 80 anys de la retirada de les Brigades Internacionals del front republicà durant la Guerra Civil espanyola. Els brigadistes eren voluntaris estrangers per defensar la República davant del cop d’estat militar del 18 de juliol. Alguns d’ells van morir a l’Hospital Militar que les Brigades Internacionals havien instal·lat a S’Agaró i estan enterrats al cementiri de Sant Feliu de Guíxols. L’Arjau se suma als actes de reconeixement institucional d'aquestes persones que els tres municipis de la Vall d'Aro (Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro) han portat a terme enguany. La revista amplia els seus continguts cap a d’altres col·lectius i figures vinculats amb Sant Feliu de Guíxols que també es van unir solidàriament per lluitar contra el feixisme o fer front als patiments de la Guerra Civil, com ara la delegació local de la Creu Roja o el periodista britànic John Langdon-Davies. Cal reivindicar la importància de la recuperació de la memòria històrica per a garantir la justícia i la millora de la societat.

No és fàcil que una institució tingui una vida de 125 anys, havent superat dificultats de tot tipus. El Col·legi Sant Josep, conegut popularment com els Hermanos, no només ho ha fet, sinó que encara el futur amb una pila de canvis amb què mira endavant amb seguretat i un somriure. Aquest centre educatiu va néixer el 1891 gràcies a una iniciativa privada de la indiana d’arrels guixolenques Dominga Juera Patxot, una figura que, a diferència d’altres benefactors de la seva època, avui dia és absolutament desconeguda.