Fons Patronat Dominga Juera Patxot

Consultar en línia l'inventari

Entitat administradora del Col·legi Sant Josep de Sant Feliu de Guíxols i d'altres centres educatius de Calonge, tots ells fundats per la benefactora d'origen guixolenc Dominga Juera Patxot.

Data.-
1785 / 1973.
Tipus de documentació.- Textual.
Volum.- 0,1 m.l. (60 unitats documentals textuals).

Dominga Juera Patxot va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1828, filla de Joan Juera Torrent i Rosa Patxot Vilar, en una família de la vila dedicada als oficis del mar. El 9 de gener de 1844, amb 15 anys d’edat, ella i la seva mare figuren en un registre municipal per a viatjar fins a l’Havana, on ja hi havia el pare des de feia temps. A l’illa caribenya, l’adolescent guixolenca degué passar-hi la joventut. Probablement també fou a Cuba on conegué i contragué matrimoni amb Josep Vilar Puig, nascut a Calonge el 1807 i tal vegada un parent llunyà que intuïm que, com la mateixa Dominga, devia formar part de la colònia d’empordanesos emigrats a l’illa.

Josep Vilar i Dominga Juera contragueren matrimoni per poders a l’Havana el 1846, ciutat en la qual fixaren la residència i hi nasqueren els seus vuit fills. La parella assolí una notable posició econòmica a Cuba, segurament gràcies al negoci immobiliari de compravenda de finques. A la capital de l’illa caribenya, Josep Vilar fins i tot fou director de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya. Però la placidesa d’una vida que imaginem tranquil·la i assossegada no duraria massa temps, arran de la mort de Josep Vilar, a l’Havana, el 1857. Després d’enviudar, Dominga Juera decidí retornar a Europa. És possible que els anys immediats a la pèrdua del marit encara els passés a Cuba, atès que atorgà testament a l’Havana l’any 1859, quan rondava els 31 anys. Sigui com sigui, el trasllat de continent, quan es produí, esdevindria definitiu. Dominga no només es desprendria dels records de Cuba, sinó també del patrimoni que hi havia acumulat, i que reinvertí en béns immobles a Barcelona –on fixaria la seva residència habitual– entre altres localitats. No oblidà la seva vila natal, a la qual tenia casa i acudia regularment, ni tampoc la del seu difunt marit, Calonge. Jaume Aymar i Montserrat Darnaculleta, en un article que citem a la Bibliografia recolliren, per mitjà d’un testimoni oral, que l’arribada de la Sra. Juera a Sant Feliu era tot un esdeveniment perquè disposava de cotxe de cavalls i pagava amb or, fins al punt que l’expressió “Semblar de casa de Donya Dominga” era sinònim de ser molt ric.

Juera era una dona de gran religiositat que practicava regularment la caritat cristiana. Aquesta raó, unida a l’estima per Sant Feliu i per Calonge, la portà a promoure la creació d’escoles a les dues localitats. A Sant Feliu, la rica benefactora cedí dues cases per a un col·legi de nens, situades a la travessia del Garrofer (actual carrer Ferran Romaguera) que formarien l’embrió del col·legi Sant Josep.  Segons Ernest Zaragoza, el col·legi obrí les portes el 15 de setembre de 1891. Tanmateix, ben aviat s’afegí a les instal·lacions un tercer i darrer immoble: una casa cantonera entre el carrer de la Penitència i la travessia del Garrofer, venuda el 1892 a Dominga Juera per Pere Cruañas Joan, veí de Fenals d’Aro. Aquest col·legi fou administrat pels Germans de les Escoles Cristianes de la Salle, segons voluntat de la mateixa Juera, i per això es coneixeria popularment com els Hermanos.

Com hem dit, la preocupació de Dominga Juera per a l’educació infantil també es féu extensible a Calonge, on cedí diverses propietats per a la fundació, per una banda, d’una escola per a nens anomenada Col·legi Sant Martí, que també seria regida pels Germans de les Escoles Cristianes; i per l’altra, una escola per a nenes Carmelites.

El 24 de desembre de 1895 Dominga Juera féu el seu darrer testament en el qual fixà amb detall la seva voluntat respecte la constitució i el funcionament del Col·legi Sant Josep i, també, les escoles de Calonge, tot ratificant una realitat ja existent. De fet, sabem que Dominga havia fet un testament previ el 27 de juny 1890 i un codicil el 15 novembre 1892, en els quals és possible que ja hagués instituït les mateixes clàusules que al testament de 1895.

El testament de 1895 ratifica la cessió de les tres finques de la travessia del Garrofer-carrer de la Penitència per tal que “se destinen perpetuamente a Escuela de Patronato particular para niños” de Sant Feliu de Guíxols, essent condició indispensable que “dicha escuela se halle basada en los principios de nuestra Santa Religión Católica Apostólica y Romana”. A aquests efectes, tal com hem dit anteriorment, determinava concedir-les gratuïtament als Germans de les Escoles Cristianes de Sant Joan Baptista la Salle. Per a complir les seves voluntats docents, tant les de Sant Feliu com les de Calonge, Dominga establí en el seu testament com a llegataris de les finques a Esteve Pibernat, canonge de la catedral de Barcelona, al seu fill Martí Vilar Juera, i al seu gendre Camil Julià Vilasendra. Tots tres havien estat designats també entre els seus marmessors. Alhora, els llegà 100.000 ptes, a invertir en valors, de manera que les tres quartes parts dels rèdits d’aquests valors servissin per pagar les assignacions de les persones encarregades de les escoles. La quarta part serviria com a fons de reserva per a afrontar despeses de reparacio i conservació dels edificis, i per a liquidació d’impostos. Cadascun dels llegataris hauria de designar un substitut per a després de la seva mort, tot procurant que un dels tres legataris fos sempre un sacerdot. Naixia així el Patronat Juera Patxot, amb el qual s’administrà el Col·legi Sant Josep –i també les escoles calongines-.

Dominga Juera Patxot morí a Barcelona el 10 de novembre de 1900 i reposa en un panteó del Cementiri de l’Est, a la Ciutat Comtal, juntament amb el seu marit, fills i nets.

En relació al col·legi Sant Josep de Sant Feliu de Guíxols, les instal·lacions s’anaren degradant progressivament en el transcurs del temps, sense que el Patronat disposés de fons suficients per assumir la seva rehabilitació. Després de diverses negociacions, una entesa entre el Bisbat, la Comunitat d’Hermanos i els pares féu possible la construcció, el 1970, d’un nou col·legi al mateix lloc on hi havia les cases cedides inicialment per Juera. El 1972 el col·legi va passar a mans del Bisbat, després de la marxa dels Hermanos, que s’havien fet càrrec de l’ensenyament del centre per espai de més de setanta anys. En l’actualitat el col·legi Sant Josep continua en actiu sota la denominació Cor de Maria - Sant Josep, afrontant els nous reptes educatius i socials del segle XXI.

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47                                             
Horari: dilluns, dimecres i divendres de 9 a 15 h.                        

Per a la consulta presencial contacteu amb 
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

 

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits

guixols log 2

 

Amb el suport de:

logo diputacio