El 30 de juny de 2017 va fer 125 anys de la inauguració de la línia del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona. Fou un element de progrés i d’identitat fins al darrer dia, i per això ha estat, és i serà sovint recordat. Al llarg del temps se n'ha recuperat el llegat i la història i avui dia podem resseguir-ne la traça per mitjà de la Via Verda. L’Arjau se suma als actes d'aquest aniversari i obre noves vies interpretatives: com modelà el paisatge, com interaccionà amb el territori i amb la seva gent, com el seu ús s’adequà a les circumstàncies i, finalment, com es relacionà amb l’art.

Aquest any 2017 l’agermanament de Sant Feliu de Guíxols amb Bourg-de-Péage, Mindelheim i Verbania compleix 50 anys. L’Arjau es vol sumar a aquesta celebració i, amb l’objectiu de promoure intercanvis entre els municipis agermanats, es proposa explicar als ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Guíxols en què consisteixen els agermanaments i tot el ventall de possibilitats que els ofereixen. Però, per altra banda, també s’adreça a tots els amics i amigues de les ciutats agermanades per contribuir a què coneguin Sant Feliu de Guíxols i animar-los a visitar la nostra ciutat. 

Una tradició explica que el tap de suro el va inventar Pierre Pérignon (1638-1715), monjo benedictí encarregat del celler del monestir d’Hautvilliers. Algunes versions d’aquesta llegenda diuen que Pérignon havia vist que uns pelegrins procedents de Sant Feliu de Guíxols tapaven la seva cantimplora amb taps d’aquest material.

L'Escola Cor de Maria ha complert 150 anys a la nostra ciutat. Aquesta celebració ha estat l’excusa per revisar la història del centre educatiu i veure l’esforç que s’ha realitzat al llarg del temps per renovar el projecte i donar-li continuïtat. Aquest treball actualment es continua realitzant amb intensitat i vocació, com bé s’explica en els escrits que formen part d’aquesta revista.

Aquest L’Arjau està dedicat a Lluís Esteva i Cruañas, un guixolenc que ha fet que aquesta ciutat sigui coneguda més enllà del mateix municipi. Mestre de formació i historiador autodidacte, investigà i rastrejà minuciosament fons documentals i restes arqueològiques de Sant Feliu de Guíxols, les Gavarres i tot l’Empordà. Els resultats de les seves recerques els plasmà en 225 escrits d’àmbit local i 23 de les comarques de Girona que publicà de manera constant des de l’any 1951. En aquesta ocasió volem presentar i agrair públicament la donació del seu fons documental a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per part dels seus fills Elena i Francesc.