Fons Capitania Marítima de Sant Feliu de Guíxols (antiga Ajudantia Militar de Marina)

Dates.- 1814 / 1994.
Tipus de documentació.- Textual i fotografies.
Volum.- 23,5 m.l. (4732 documents textuals i un nombre important sense quantificar de fotografies incorporades als documents textuals, la majoria de mida carnet, així com els registres 5495 i 5496).
Observacions.- Una petita part de documents del fons es troba digitalitzat.

Òrgan de l’administració perifèrica de l’Autoritat Marítima de l’Estat, successora de la històrica Ajudantia Militar de Marina. La Capitania de Sant Feliu de Guíxols és de tercera categoria, depenent jeràrquicament de la Capitania Marítima de Palamós, de primera categoria. L’àmbit d’actuació de la Capitania Marítima de Sant Feliu de Guíxols es refereix exclusivament a la marina civil, amb competències en ordenació de la flota civil (comercial, pesquera i recreativa), el control del trànsit marítim i la seguretat en la navegació. Malgrat el caràcter civil que té aquesta administració en l’actualitat, la gestió dels afers del mar per part de l’Estat s’havia vinculat tradicionalment a la Marina de Guerra, davant la possibilitat de la Corona de dotar-se ràpidament d’efectius humans i tècnics en cas de necessitats bèl·liques navals.

Les Ordenances de Marina promulgades el 1751 per la Monarquia suposaren una divisió administrativa del litoral espanyol fonamentada en els ja existents departaments marítims d’El Ferrol, Cadis i Cartagena. Cadascun d’aquests departaments es dividia en nou províncies marítimes, les quals se subdividien al seu torn en districtes. Fruit d’aquesta organització es constituí la Província de Marina de Sant Feliu de Guíxols, amb capital al mateix municipi i depenent jeràrquicament del districte de Cartagena. La província estenia les seves competències en el litoral comprès entre Sant Feliu i la frontera francesa. Disposava d’un ministre de Marina, encarregat de tractar en primera instància les causes referides a la gent del mar, i l’assistien en aquesta tasca un lletrat i un escrivà o notari de marina, el qual s’ocupava dels corresponents registres i protocols notarials. L’any 1773, la capitalitat de la província es traslladà a Roses i, poc temps després, el 1787, quedà establerta definitivament a Palamós. Sant Feliu de Guíxols es convertí així en un districte de la Província de Marina de Palamós, dirigit per una Ajudantia Militar de Marina. Tot i la pèrdua de la capitalitat, semblaria que Sant Feliu hauria conservat la facultat d’autoritzar escriptures vinculades a la gent de mar de la localitat com a mínim durant una part del segle XIX. Segons deixà anotat el notari guixolenc Francesc Vayreda en el corresponent protocol de Marina de Sant Feliu de l’any 1826 –que es conserva dins el mateix fons–, a partir de l’any 1827 ja no se seguirien portant els llibres de protocols de l’Ajudantia “por la circular que pasó el Comandante de Marina de Palamós, Señor Tadeo Ferrer, a éste Sr. Ayudante, de que resulta que todas les escrituras hayan de otorgarse ante el escrivano de aquella provincia porque se agravan a las partes los derechos o salarios que se pagan dos veces”. Una prohibició que, segons es queixava Vayreda, significava “el trastorno de una práctica inmemorial, sin advertir que el escrivano de la Provincia [és a dir, l’escrivà de Palamós] no puede exigir el mismo salario sinó el de la transcripción quando sea necesaria”. Malgrat tot, sabem, perquè també n’hem conservat alguna documentació, que almenys durant els anys 1858 i 1859 es tornaven a portar llibres notarials de Marina a la ciutat.

La divisió en districtes i l’adscripció d’una Ajudantia Militar de Marina a Sant Feliu de Guíxols s’anaren consolidant amb el pas del temps, malgrat diverses modificacions esdevingudes en l’organització i denominació dels ens jeràrquicament superiors. Així, un Reial Decret de 27 de novembre de 1867 assentava les bases de la divisió administrativa en districtes, encapçalats cadascun amb la corresponent ajudantia de marina, i reconvertia els ports d’El Ferrol, Cadis i Cartagena en Capitanes Generals. I una Reial Ordre d’1 de juny de 1908 establia el districte de Sant Feliu de Guíxols com de segona categoria, amb potestat sobre el litoral comprès entre Blanes i la riera del Ridaura i amb dependència orgànica de la Comandància Marítima de Barcelona.

La denominació d’Ajudantia desaparegué temporalment durant la Segona República espanyola. La creació l’any 1932 de la Subsecretaria de la Marina Civil sigificà la supressió del clàssic esquema marítimo-militar en la divisió del litoral. Malgrat mantenir-ne la vigència com a mínima unitat divisòria, a partir d’ara cada districte passava a ser dirigit per un subdelegat marítim. Durant la postguerra, amb el franquisme, es recuperà la clàssica concepció militaritzada dels afers marítims civils i es retornà a l’esquema basat en la comandància militar i l’ajudantia militar.

La Llei 27/1992 de Ports de l’Estat i de la Marina Mercant suposà la implantació d’un nou model d’organització en l’administració marítima i la definitiva separació de la gestió administrativa de la marina civil i de la marina de guerra. La Llei creava les Capitanies Marítimes com a nous òrgans perifèrics amb competències en matèria d’ordenació general de la navegació marítima i de la flota civil. Les Capitanies, de caràcter exclusivament civil, dependrien del Ministeri de Foment a través de la Direcció General de la Marina Mercant i prenien el relleu a les Comandàncies i Ajudanties Militars de Marina. Amb posterioritat, el Reial Decret 1246/1995, de 14 de juliol, de Capitanies Marítimes classificava les Capitanies Marítimes com de primera, segona o tercera categoria segons el volum i les condicions de tràfic marítim dels ports d’adscripció, al mateix temps que atribuïa als ports de primera categoria la funció de supervisió i direcció de les capitanies de categoria inferior. D’acord amb aquesta nova organització, les funcions desenvolupades fins aquell moment per l’Ajudantia Militar de Marina de Sant Feliu de Guíxols passaren a ser exercides per la Capitania Marítima de Sant Feliu de Guíxols, de tercera categoria i adscrita dins la Capitania Marítima de primera categoria de Palamós. Malgrat tot, en els darrers anys la davallada de l’activitat pesquera i del tràfic marítim a Sant Feliu, entre altres raons, van comportar que les oficines de la Capitania de Sant Feliu –que, recordem, ja era de tercera categoria– registressin una activitat administrativa decreixent. Per això, tot i que Sant Feliu disposa encara de matrícula pròpia per a les embarcacions i la Capitania guixolenca no ha deixat mai d’existir nominalment, avui dia els tràmits relacionats amb afers marítims es gestionen directament a la Capitania Marítima de Palamós.