Fons Notaria de la Vall d'Aro
Dates.- 1603 / 1797
Tipus de documentació.- Textual.
Volum.- 0,10 m.l. (3 unitats documentals textuals).
El territori de la Vall d’Aro ha estat configurat històricament per diversos nuclis de població dispersos: per una banda, les parròquies de Castell d’Aro i Fanals (actual terme municipal de Castell-Platja d’Aro) i, per l’altra, les de Santa Cristina d’Aro, Solius, Bell-lloc i Romanyà de la Selva (actual terme municipal de Santa Cristina d’Aro). El centre neuràlgic de la vall el constituïa el castell de Benedormiens, avui dia restaurat, al nucli antic de Castell d’Aro. En termes generals, durant l’edat mitjana i l’època moderna el territori de la vall fou senyorejat tant pel monestir de Sant Feliu de Guíxols com per la catedral de Girona.
El desenvolupament social i econòmic dels pobles de la vall ha estat estretament lligat a la del municipi veí de Sant Feliu de Guíxols. Des d’un punt de vista jurídic, en el segle XIV els diversos pobles de la vall constituïen una universitat pròpia, però subjecta a la batllia reial de Sant Feliu. No fou fins el 1698 que la universitat de la Vall d’Aro aconseguí constituir una batllia reial pròpia, separada de la guixolenca. L’any 1858 les parròquies de Santa Cristina d’Aro, Solius, Bell-lloc i Romanyà de la Selva se segregaren del municipi de Castell d’Aro per constituir el nou municipi de Santa Cristina d’Aro.
La promulgació l’any 1862 de la Llei orgànica del notariat suposà l’establiment d’una normativa general de regulació i modernització de la secular pràctica notarial. Fruit de la nova legislació, el 1866 es creà el districte notarial de la Bisbal d’Empordà, que suprimia nombroses notaries històriques de la comarca, entre elles la de la Vall d’Aro. A partir de 1967 la població de Castell d’Aro compta amb una notaria.
