Fons Lluís Esteva Cruañas
Mestre, arqueòleg i historiador
Dates.- 1919 - 1994 (Inclou algun document generat entre els anys 1636 i 2000).
Tipus de documentació.- Textual, fotogràfica, publicacions i revistes.
Volum.- 7,4 m.l. (3,6 m.l. amb 481 unitats textuals i 25 unitats de gran format; 1,3 m.l. amb 92 publicacions i 267 separates de revistes; 2,5 m.l. amb aprox. 12.300 negatius fotogràfics, 134 plaques de vidre, 340 diapositives i uns 600 positius fotogràfics).
Sant Feliu de Guíxols, 1906-1994. Va ser una persona vital i polifacètica. Mestre, investigador i arqueòleg. L’any 1925 era batxiller i mestre de minyons. Tres anys més tard va aprovar les oposicions al magisteri nacional. El curs 1930-1931 va assistir a l’Escola d’Estiu de la Generalitat de Catalunya, amb professors com Pompeu Fabra, Pau Vila, Salvador Maluquer, Alexandre Galí, Cassià Costal, Sebastià Pla, Francesc Martorell, Narcís Masó, els germans Xirau Palau, etc.
L’any 1931 va exercir a Moreira-Fonsagrada (Lugo) i, com a persona inquieta i compromesa que era, va ser president de l’Associació de Mestres d’Escoles Nacionals del partit de Fonsagrada. L’any 1934 va ser destinat a Begur i un any després esdevingué president de l’Associació de Mestres d’Escoles Nacionals del partit de la Bisbal. El 1939 es va casar amb Elena Massaguer i Barnier. L’any 1943 va tenir el primer contacte amb el doctor Lluís Pericot amb motiu de la primera excavació al castell de Begur amb els alumnes de la seva escola.
L’any 1949 va ser mestre nacional a Sant Feliu de Guíxols. L’any 1951 Miquel Oliva va fer una conferència organitzada pel Centre Excursionista Montclar que va engrescar molts socis a recuperar monuments megalítics sota la direcció de Lluís Esteva. L’any 1952 va ser reposat el menhir de la Murtra (Romanyà); el 1953, la llosa de la coberta del dolmen del mas Bousarenys (Santa Cristina d’Aro); el 1954 va tenir lloc la primera actuació a la Cova d’en Daina. El 20 de maig de 1955 va ser nomenat Delegat Local del Servei Nacional d’Excavacions Arqueològiques i, el 10 de novembre del mateix any, conservador del Museu Municipal. El 1956 es va realitzar la restauració definitiva de la Cova d’en Daina; el 1957 es va excavar i reposar el sepulcre del Mas Bousarenys; l’any 1958 es va restaurar el menhir del Puig ses Forques (Calonge). Aquell mateix any publicava el seu llibre Prehistoria de la comarca guixolense.
L’any 1960 va intervenir en la restauració de l’església de Bell-lloc amb Miquel Oliva i Joan Sanz. A partir d’aquell any va centrar el seu interès principalment en l’excavació i restauració del Monestir de Sant Feliu de Guíxols fins el 1975. No obstant això, l’any 1966 va dirigir també l’excavació de la basílica de Santa Cristina d’Aro; l’any 1969 va fer l’estudi d’un forn de ceràmica ibero-romà de S’Agaró i l’any 1979 va excavar diferents dòlmens de l’Alt Empordà (Espolla, Darnius, Agullana, Cantallops, la Jonquera).
L’any 1966 va dimitir com a Conservador del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i, l’any següent, es va jubilar voluntàriament de mestre nacional. L’any 1969 va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. L’any 1974 va ser nomenat Director del Museu i Arxiu municipals, càrrecs que va exercir fins el 1985. L’any 1977 va ser acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. L’any 1981 va ser nomenat president de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, del qual havia estat impulsor.
Va rebre nombrosos reconeixements com el nomenament com a Soci d’Honor del Casal Guixolenc de Barcelona l’any 1963 o el Diploma de Reconeixement de Mèrits del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el 1984.
Les seves aportacions són un referent necessari en la recerca i el coneixement de la prehistòria i dels monuments megalítics de Catalunya. Tanmateix, la seva obra té un abast molt més ampli, ja que va publicar més de 250 articles i estudis sobre temes i períodes històrics molt diversos, bona part d’ells centrats en Sant Feliu de Guíxols i rodalia.
