Fons Vicenç Gandol Jordà
Empresari i fotògraf afeccionat.
Dates.- 1900 - 1991.
Tipus de documentació.- Fotogràfica i textual.
Volum.- Aprox. 250 fotografies, principalment positius en suport de paper en formats diferents (17 x 23, 9 x 14, 5 x 6 cm) i cap a 90 negatius en placa de plàstic, format 4,5 x 6 cm. També hi ha una col·lecció de 10 postals. Completen el fons 23 unitats documentals textuals.
(Sant Feliu de Guíxols, 1891-1991). Home polifacètic i emprenedor, es va dedicar als negocis familiars, un taller de fusteria i La Funeraria Moderna, del seu pare Emili Gandol. L’any 1920 va fer-se càrrec dels banys de Sant Pol amb el suport de l’empresari gironí Josep Ensesa i de l’empresa de transports Ribot, Font i Artigues. Va adquirir les casetes de bany que havien estat propietat de Manuel Bosch, les va completar amb un cobert en forma de terrassa i va començar una variada oferta d’activitats lúdiques (un bot, un patí, balls de tarda i de nit...). Amb poca inversió, va iniciar els que serien els mítics banys al costat de la urbanització de S’Agaró, referent i símbol de la Costa Brava. Durant la Guerra Civil va fer nombroses fotografies dels esdeveniments que se succeïen a Sant Feliu de Guíxols com a conseqüència del conflicte bèl·lic (incautacions, bombardejos, refugiats…), atret per la seva afició a la fotografia i conscient de la importància de documentar gràficament l’excepcionalitat d’aquells fets.
Vicenç Gandol fou designat alcalde de Sant Feliu l’any 1939, en arribar les tropes nacionals a la ciutat. Exercí aquest càrrec fins el 1946, quan fou destituït fulminantment per l’autoritat superior, segons sembla mitjançant una maniobra poc clara que pretenia situar al capdavant del consistori un perfil polític més proper al nacionalcatolicisme. Com a alcalde, Gandol va iniciar la reconstrucció de la ciutat, molt afectada pels bombardeigs, i va impulsar les obres d’urbanització de les principals vies de la ciutat. A partir de les dècades de 1950 i 1960, es dedicà al sector immobiliari, amb oficina al carrer Major, sense deixar la funerària familiar, i fou un actiu promotor turístic.
Pel que fa a la seva activitat fotogràfica, en la que s’havia iniciat segurament de la mà de Pere Rigau Roch, sembla que va continuar, com a mínim, fins a finals de la dècada de 1960. Hi ha fotografies artístiques seves publicades entre els anys 1949 i 1954 a la revista S’Agaró.
