Sigles de les fonts utilitzades
En les entrades del catàleg, sempre es fa referència a les institucions i arxius consultats mitjançant les sigles que els atribuïm en el següent llistat, mentre que els fons diferenciats dins de cada arxiu o biblioteca s'especifiquen entre parèntesi i sense abreviatures.
Institucions
ABM: Arxiu Banda Municipal de Barcelona
ACB: Arxiu Comarcal del Bages (Manresa)
ACF: Agrupació Cultural Folklòrica (Barcelona)
AMC: Arxiu de Músics per la Cobla (Sabadell)
AMGi: Arxiu Municipal de Girona
AMSFG: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols
ANC: Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat del Vallès)
CIMP: Centre Internacional de Música Popular
CPB: Arxiu de la Cobla Principal de La Bisbal
BNC: Biblioteca Nacional de Catalunya (Barcelona)
CEDOC: Biblioteca de l'Orfeó Català (Barcelona)
BPG: Biblioteca Pública de Girona
OBC: Arxiu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (Barcelona)
Arxius personals o familiars
ACS: Arxiu Conrad Saló (La Bisbal d'Empordà)
AFF: Arxiu de la família Ferrer (Palafrugell)
AJB: Arxiu de Josep Bassal (Begur)
AIO: Arxiu d'Isabel Oliva (Girona)
ASR: Arxiu Salvador Raurich (Barcelona)
Arxius digitals
IMSLP: International Music Score Library Project
Abreviatures de les instrumentacions
En els camps que informen sobre la instrumentació de cada obra, la plantilla s'expressa amb abreviatures per no carregar el text amb reiteracions. Malauradament, no hi ha un únic sistema utilitzat i reconegut internacionalment de manera indiscutida. Els que hem consultat són:
-General Abbreviations de Oxford Companion to Music (revisat el 2011), inclòs al recurs digital Oxford Music On Line (www.oxfordmusiconline.com).
-Répertoire International des Sources Musicales (www.opac.rism.info).
-Sistema Daniels (www.orchestralmusic.com).
La falta d'unificació ens ha portat a la decisió d'utilitzar un sistema d'abreviatures propi que tingui en compte aquests models acadèmics i els adopti sempre que sigui possible. Tanmateix, hem prioritzat la claredat i la comprensió ràpida per qualsevol tipus de lector interessat en fer una consulta. També hem procurat evitar un dels inconvenients de les abreviatures internacionals, que són les traduccions arbitràries a l'anglès d'alguns noms d'instruments, més quan en els materials consultats apareixen escrits quasi sempre en català. De tota manera, la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya no inclou una proposta específica en relació a aquest aspecte, tot i que s'han assajat diverses vies per la seva aplicació.
El respecte per les fonts ens fa mantenir les denominacions de cornetí o flautí, si en un autògraf de Garreta no s'utilitza trompeta o picolo. En les abreviacions, com es pot observar, la pauta més repetida és la utilització de dues lletres, amb l'afegit d'una tercera en els casos que podria portar a confusions. Només la primera d'elles és majúscula. Quan s'ha d'especificar una afinació diferent de la més habitual, en canvi, sí que situem una lletra majúscula en el tercer lloc, seguint la nomenclatura anglosaxona, que en aquest cas és la més simple.
Per altra banda, dins el camp específic de cada obra del catàleg, la distribució d'aquests instruments es presenta agrupant dins un parèntesi els d'una mateixa secció, segons l'ordre usual de les orquestres: vent fusta, vent metall, percussió, corda. Els parèntesi estan separats per un guió. Dins del parèntesi els instruments s'organitzen per tessitura, indicant numèricament el nombre de parts melòdiques diferenciades. Per exemple, (2 Ob, 2 Fg) significa que hi ha quatre parts diferents en la secció de vent fusta, que es corresponen al oboè primer, l'oboè segon, el fagot primer i el fagot segon. Per contra, (Vl1, Vl2, Cb) significa que dins la secció de corda hi ha un grup de violins primers, un grup de violins segons que toquen una melodia diferent, i també un grup de contrabaixos. El nombre d'efectius de corda varia segons cada formació, i a vegades fins i tot en cadascuna de les interpretacions d'una mateixa obra.
Per tot això, i mantenint l'objectiu últim de crear una eina senzilla de consulta i compilació de la informació, intuïtiva, fidel a la realitat i útil, les abreviatures que s'hi poden trobar són les següents:
-Ar: Arpa
-B: Veu de baix
-Bat: Bateria
-Bb: Bombo
-Bd: Bombardino
-Bga: Bugle alt en si bemoll
-Bgb: Bugle baríton en si bemoll
-BgbB: Bugle baix en si bemoll
-BgbE: Bugle baix en mi bemoll
-Bgs: Bugle soprà en mi bemoll
-Bgt: Bugle tenor en mi bemoll
-Br: Veu de baríton
-C: Veu de contralt
-Ca: Corn anglès
-Cb: Contrabaix
-Cfg: Contrafagot
-Cl: Clarinet en si bemoll
-Cla: Clarinet alt en mi bemoll
-ClA: Clarinet en la
-Clb: Clarinet baix en si bemoll
-ClC: Clarinet en do
-Ctí: Cornetí en si bemoll
-CtíA: Cornetí en la
-Cx: Caixa
-Fb: Flabiol
-Fg: Fagot
-Fl: Flauta
-Fle: Figle
-Fsc: Fiscorn
-Fscb: Fiscorn baix
-Ftí: Flautí
-Li: Lira
-Ob: Oboè
-PclA: Petit clarinet en la bemoll
-PclE: Petit clarient en mi bemoll
-Pno: Piano
-Pno4: Piano a quatre mans
-Pt: Plats
-S: Veu de soprano
-Sa: Sarrufon
-Sxa: Saxofon alt en mi bemoll
-Sxb: Saxofon baríton en mi bemoll
-SxbB: Saxofon baix en si bemoll
-Sxs: Saxofon soprà en si bemoll
-Sxt: Saxofon tenor en si bemoll
-T: Veu de tenor
-Ta: Tenora
-Tb: Tuba
-Ti: Timbales
-Tib: Tible
-Tm: Tamborí
-Tp: Trompa en fa
-TpA: Trompa en la
-TpE: Trompa en mi
-TpEb: Trompa en mi bemoll
-TpG: Trompa en sol
-Tr: Trompeta en si bemoll
-TrC: Trompeta en do
-TrF: Trompeta en fa
-Trb: Trombó
-Tri: Triangle
-V: Veu
-Va: Viola
-Vc: Violoncel
-Vl: Violí
Font: Juli Garreta (1875 - 1925) Catàleg de l'Obra Musical.
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi - 2014
