I. Música de cobla [67 obres]

Juli Garreta ha estat reconegut sobretot per les sardanes que va escriure. De fet, totes les obres per a cobla que avui coneixem són únicament sardanes, i no hi ha notícia de Garreta com a autor de fantasies, glosses o altres tipologies de composicions per a cobla que sí van escriure altres autors. Biogràficament, el compositor va coincidir amb el moment àlgid d'expansió de la sardana com a dansa nacional i amb les principals transformacions socials i artístiques que van conduir-la d'un ball de moda a una música catalana afectada de puresa. El col·lectiu de sardanistes augmentà significativament durant la primera meitat del segle XX i en els enfrontaments estètics entre els diferents grups socials que integraven aquest col·lectiu, Garreta va ocupar un lloc preeminent. Ja des de la seva creació, el corpus que constitueix aquest apartat ha estat dimensionat desproporcionadament en relació al conjunt de la seva obra. Es tracta, doncs, de les obres més conegudes i celebrades del compositor. Ara bé, no per això es tracta d'un repertori més important, o d'una qualitat superior, a la música de cambra i a la simfònica, per anomenar els dos gèneres que Garreta va prioritzar els darrers anys de la seva vida.

+ INFO

A en Pau Casals (1913)

Estrenada el 29 d'octubre de 1913 per la cobla Principal de La Bisbal al local Athenea de Girona en el marc d'un homenatge al compositor celebrat durant la festa major. Va ser escrita a partir del record de la vetllada musical organitzada per Pau Casals a la seva residència de Sant Salvador l'agost de 1912, en la qual Garreta va conèixer personalment el violoncel·lista. Poc temps després d'estrenar-se, la dedicatòria va adquirir la categoria de títol. És una de les sardanes més conegudes i interpretades de l'autor. Vegeu també les versions per a piano i per a orquestra simfònica.

+ INFO

Agna Rosa (Abans del gener de 1905)

Datada a partir d'una anotació en un manuscrit conservat al Centre de Documentació de l'Orfeó Català.

+ INFO

Ball de la Joana (Abans del gener de 1905)

Parteix de la cançó tradicional homònima. Les partitures d'aquesta sardana, juntament amb Orfe, El testament d'Amèlia, Rosó i Matinada, ja estaven a la venda el gener de 1907. Datada a partir d'una anotació en un manuscrit conservat al Centre de Documentació de l'Orfeó Català. Amb tot, algunes cronologies li atribueixen 1902 com a any de composició.

+ INFO

ARXIU MUNICIPAL

Adreça: Carretera de Girona, 45-47                                             
Horari: dilluns, dimecres i divendres de 9 a 15 h.                        

Per a la consulta presencial contacteu amb 
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93

 

© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits

guixols log 2

 

Amb el suport de:

logo diputacio