III. Música de conjunt [30 obres]
Juli Garreta no va escriure massa música original per a un conjunt instrumental que no fossin la cobla o l'orquestra simfònica. Les obres que constitueixen aquest apartat del catàleg són, bàsicament, instrumentacions. Per un costat, hi ha les versions per a banda que es varen fer de les seves sardanes i d'algunes de les seves composicions simfòniques més conegudes, de l'altre hi ha les instrumentacions que ell mateix va fer d'obres d'altres autors, concretament una fantasia sobre Aida de Giuseppe Verdi i l'adaptació per a orquestrina d'un cor del Tannhäuser de Richard Wagner.
+ INFO
Agadir (1906)
Marxa per a banda militar que, segons Josep Grahit, Garreta va escriure per a un concurs celebrat a Berlín. El 7 de maig de 1926, en una carta adreçada a Pau Casals, Isabel Pagès fa referència a una marxa pendent d'instrumentar per a banda, tasca per a la qual proposava Joan Lamote de Grignon. Si es tractés de Agadir, això implicaria que l'obra que va enviar a Berlín o bé era només una versió per a piano, o bé en el moment d'enviar-la no se'n va guardar còpia. A diferència de les altres instrumentacions incloses en aquest apartat, no es té notícia que la Banda Municipal de Barcelona l'arribés a interpretar.
+ INFO
Aida (1912)
Fantasia sobre motius de l'òpera homònima de Giuseppe Verdi interpretada el 29 d'octubre de 1912 per la Cobla Principal de Palafrugell al Centre Unió Republicana de Girona durant la festa major. El mateix dia, la mateixa cobla va interpretar una altra fantasia sobre la mateixa òpera transcrita per Cassià Casademont i la Cobla Principal de La Bisbal encara una altra deguda a Antoni Juncà. Uns dies després, el 3 de novembre, la cobla de Palafrugell tornà a interpretar l'obra de Garreta al Casino Menestral de Girona. Suposem que totes aquestes transcripcions devien ser per al mateix conjunt instrumental, formació característica de les cobles quan interpretava el repertori de concert.
+ INFO
Andante (ca. 1898)
Versió per a orquestrina del segon temps del Quartet per a violí, viola, violoncel i piano que Garreta va compondre el 1898, esmentada per Josep Grahit el 1952 en la seva biografia del compositor.
+ INFO
El autonomista (1899)
Tango que fa parella amb la masurca La transvaliana. Josep Baró i Güell l'esmentava en una carta adreçada a Pau Casals del 17 de novembre de 1926
FITXA TÈCNICA
Estructura formal: moviment únic (75 compassos)
Tonalitat: do major
Instrumentació: (Fl, 2 Cl) - (2 Ctí, 2 Trb, Fsc) - (Vl1, Vl2, Cb)
PARTICEL·LES
MANUSCRIT 01 (AMSFG - Fons Lluís Lloansí, LLM0562,2)
PER A SABER-NE MÉS
REFERÈNCIES
Arxius: AMSFG (Fons Lluís Lloansí).
Documents:
Premsa: doc. núm. 18.
Sigles utilitzades.
Juli Garreta (1875 - 1925) Catàleg de l'obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi - 2014
