Leyenda número 2 (sense data)
En el programa de mà del concert d'homenatge organitzat el 25 de maig de 1926 per l'Associació de Música "da Camera", Jaume Marill recull una anècdota entorn a l'origen d'aquesta obra, sense situar-la exactament en una data concreta, però referint-se al temps de les primeres composicions de Garreta. Aquest, per comprovar si els elogis que rebia com a compositor novell eren sincers, hauria entregat la seva partitura de Leyenda número 2 a l'orquestra que dirigia el seu pare, fent veure que era de Ignacy Jan Paderewski, autor i pianista de moda a l'època, que efectivament havia escrit una Legénde núm. 1 i una Legénde núm. 2 per a piano. La Leyenda de Garreta va obtenir un gran èxit. Finalment, el director d'un orfeó de Sant Feliu, que Marill no anomena, va interessar-se per comprar la partitura als magatzems de música de Barcelona. Llavors, "veient que ni tant sols era possible de trobar-ne una referència, consultà als de l'orquestra, i fou aleshores quan Juli Garreta, abastament satisfet del seu esperiment, revelà el secret tant rigorosament servat". Posteriorment en va fer una nova versió, que va titular Somni rosa. Més endavant Garreta va reelaborar la peça en una nova obra per a orquestra simfònica, que va titular Preludi mediterrani. El contingut musical no té a veure amb l'obra simfònica del mateix nom. Garreta les diferencia com si fossin dos moviments d'una mateixa composició: "allegro" per a la peça simfònica i "andante" per a la peça de conjunt instrumental.
FITXA TÈCNICA
Estructura formal: moviment únic (87 compassos)
Tonalitat: do menor
Instrumentació: (Fl, 2 Cl) - (2 Ctí, 2 Trb, Fsc) - (S) - (S1, S2, T, B) - (Vl1, Vl2, Cb)
PARTICEL·LES
AMSFG (Fons Lluís Lloansí, LLM0555)
AMSFG (Fons Lluís Lloansí, LLM0556)
Juli Garreta (1875 - 1925) Catàleg de l'obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi - 2014
