Frisança (1907)
Versió per a piano de la sardana del mateix nom. Durant la primavera de 1908 Garreta la va enviar, juntament amb altres sardanes, a pianistes com Joaquim Malats o Alexandre Ribó, per promoure-les i buscar-hi sortida en el repertori de concert. Les cartes d’aquests pianistes a Garreta mostren com Frisança és la sardana per a piano més destacada pels corresponsals. Anys més tard, el pianista polonès Mieczyslaw Horszowski va interpretar-la, juntament amb altres sardanes per a piano de Garreta, en la vetllada musical organitzada per Pau Casals a la seva residència de Sant Salvador a finals d'agost de 1912, quan Garreta i el violoncel·lista es van conèixer personalment. Pau Casals també apreciava especialment aquesta sardana i la tocava al piano sovint, tot i que mai en públic. Hi ha indicis que Garreta podria haver-ne fet una versió per a piano a quatre mans el 1919.
