Sonata en fa (1923)
Obra per a violoncel i piano dedicada a Pau Casals. Ja durant el seu viatge a París el 1909, Garreta parlava en les missives que enviava a Sant Feliu d’alguns esbossos per a una sonata, que segons Josep Grahit és aquesta Sonata en fa. Garreta la va enviar a Pau Casals i també a Bernardí Gàlvez, tal com ho indica una carta d’aquest a Garreta transcrita per Josep Grahit i no localitzada. Respon al model clàssic de sonata tripartida, i continua la línia d’obres de gran format que Garreta havia iniciat l’any anterior amb Sonata en do menor per a piano. Pau Casals i Blai Net van estrenar Sonata en fa el 3 de maig de 1923 al Palau de la Música, en un concert de l’Associació de Música «Da Camera» per celebrar els deu anys de l’entitat, i el mateix any l'empresari Joan Miquel va sufragar-ne la primera edició. Tant Pau Casals com Bernardí Gàlvez la van interpretar en diverses ocasions durant els anys vint, però va desaparèixer ràpidament dels programes de concert després de 1930. Segons Grahit, aquesta obra era la preferida de Juli Garreta d’entre les seves pròpies composicions.
+ INFO
Vals a dues mans (Sense data)
Segons Marià Vinyas, es tracta de la segona obra escrita per Garreta, poc després del Nocturn per a piano a quatre mans i, per tant, s'ha de situar entre 1892 i 1896 aproximadament. L’obra pren com a referent els valsos de Chopin, un dels compositors preferits de Garreta.
+ INFO
Zaira (Sense data)
Versió per a quintet amb piano de la sardana del mateix nom. En el manuscrit es troba aparellada amb Per tu ploro de Pep Ventura, amb el títol general Sardanas para quinteto. Pren el nom d’un dels personatges de L’alegria que passa de Santiago Rusiñol, que s’havia representat a Sant Feliu de Guíxols el febrer de 1903 amb la participació de l’orquestra Garreta en la part musical. Vegeu també la versió per a piano.
+ INFO
Zaira (Abans de 1906)
Versió per a piano de la sardana del mateix nom. És una de les sardanes per a piano més difoses en el mercat de partitures de l’època, i el 1906 ja se n’havien publicat dues edicions. Pren el nom d’un dels personatges de L’alegria que passa de Santiago Rusiñol, que s’havia representat a Sant Feliu de Guíxols el febrer de 1903 amb la participació de l’orquestra Garreta en la part musical. Vegeu també la versió per a quintet.
+ INFO
