+ INFO
Quartet amb piano (1898)
Obra per a quartet de cordes i piano que Garreta va enviar al concurs convocat el 1902 per la Sociedad Filarmónica Madrileña amb el lema «España», tal com indica el manuscrit autògraf. El 1917, la premsa gironina esmenta un «Cuarteto» de Garreta que s’havia de tocar a l’agost al Círculo «El menestral» de Torroella de Montgrí pel Quintet Empòrium, que amb tota probabilitat és aquest. La formació va repetir el mateix programa dos anys després, el 5 i 6 de gener de 1919, al Casino de Llagostera, tot i que aleshores van anomenar la peça de Garreta «Suitte». En la seva biografia de Garreta de 1952, Josep Grahit parla també d’una interpretació a les festes majors de Calonge i La Bisbal d’Empordà el 1907 a càrrec del Quinteto Artístico Gerundense. El 18 d’octubre de 1925, poc abans de la mort de Garreta, se’n va fer una reestrena a càrrec d’Eduard Toldrà, violí, Gracià Tarragó, viola, Gabriel Rodó, violoncel, i Blai Net, piano, a la Sala Mozart de Barcelona. Les crítiques de la premsa foren molt favorables, i destacaven el fet que Garreta hagués entrat en el món de «l’alta composició», malgrat que l’obra ja tenia gairebé trenta anys. A partir d’aquesta reestrena, el Quartet es va tocar diverses vegades en diferents llocs de Catalunya, a càrrec del Quintet Empòrium, que l’havia estrenat a Torroella, i del quintet d’Eduard Toldrà. Vegeu l’arranjament per a orquestrina del segon temps a l’apartat Música de conjunt.
+ INFO
Quartet per a cordes (1925)
Primera i única obra per a quartet de corda de Garreta. La premsa en parlava durant l’agost de 1925, i es destacava especialment que es tractava de la seva primera obra per a aquesta formació i que havia d’estrenar-se a París. El mes d’octubre, aquesta obra apareixia de nou referenciada en una llista de composicions de Garreta. Malauradament, no s’han trobat notícies posteriors ni de l’estrena ni de l’obra, com tampoc cap partitura.
+ INFO
Romança (abans d'agost de 1912)
Versió per a violí i piano de la Romança per a violoncel i piano. Diverses notícies a la premsa el juny de 1912 anuncien concerts del Trio Gerundense, format per Marià Vinyas, Josep Saló i Tomàs Sobrequés, al Centre Català de Sant Feliu de Guíxols, amb una nova obra de Garreta per a violí i piano. És probable, doncs, que es tractés d’aquesta Romança, ja que no es coneix cap altra obra de Garreta per a aquesta combinació d’instruments. Josep Grahit també la situa el 1912 i la relaciona amb el festeig de Garreta amb la seva segona esposa, Isabel Pagès. El manuscrit autògraf inclou la particel·la per als dos instruments, i per tant les versions per a violí i violoncel devien ser compostes aproximadament en la mateixa època. Tanmateix, no va ser fins al 27 de desembre de 1921 que Eduard Toldrà la va recuperar per tocar-la al Palau de la Música Catalana amb el pianista Guillem Garganta, en el quart concert del setè curs de l'Associació «Amics de la Música». Després d’aquest concert, Toldrà la va interpretar dues vegades més, la primera d’elles fora de programa el 3 de desembre de 1925 en homenatge a Garreta, que havia mort el dia anterior. Vegeu-ne també la versió per a violoncel i piano.
+ INFO
Romança (abans d'agost de 1912)
Obra per a violoncel i piano, amb una versió per a violí i piano. Garreta la enviar a Pau Casals l’estiu de 1912, poc després de la seva primera trobada a Sant Salvador. El manuscrit autògraf inclou la particel·la per als dos instruments, i és molt probable que les versions per a violí i violoncel fossin compostes aproximadament en el mateix moment. La versió per a violoncel va restar inèdita fins al 5 de maig de 1932, data en què Pau Casals i el pianista vienès Otto Schulhof la van estrenar en un dels concerts oferts en exclusiva als patrons de l'Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana. Malgrat la gran expectació que va generar l’estrena, no hi ha constància de concerts posteriors en què s’hagi interpretat, com tampoc enregistraments. Vegeu-ne també la versió per a violí i piano.
+ INFO
