De l'Alt Urgell al Baix Empordà

Les imatges d’aquest àlbum comencen a Ansovell (Alt Urgell), a les estribacions de la serra del Cadí. D’allà, una llavor dels Irla es trasplanta prop del mar, al massís de l’Ardenya, al mas de cal Romaguer o de l’ermita de la Divina Pastora. És el rerapaís selvàtic i aspre de Sant Feliu de Guíxols. Un fill ja ganxó, Josep Irla i Rovira, essent encara molt jove participa, darrere el cabdill guixolenc Pere Caimó, en l’alçament federal conegut com el Foc de la Bisbal (1869). 

Tres nois són el fruit de la feliç aliança de Josep Irla i Rovira (1851-1911) amb Rita Bosch i Anglada (1854-1938): Josep, en Pepito, (1876-1958), Francesc, en Xico, (1881-1961) i Nicolau, en Calau, (1886-1943). Dels tres, només té descendència directa Nicolau: Montserrat i Pepita. 

Josep Irla es va casar el 30 d’octubre de 1902 amb Florència Bas i Parent. El matrimoni no va tenir descendència, però van afillar Encarnació «Ción» Pijoan Bou, a qui havien conegut durant una estada de convalescència d’Irla a les Gavarres. Ción i els seus fills, Jordi i Núria Ginesta Pijoan, formarien part del nucli familiar més proper a Irla durant els anys d’exili i fins al final de la seva vida.

Text: Àngel Jiménez (1998) / Jordi Gaitx (2026)