Projecció política
Josep Irla és elegit regidor i alcalde (1906-1910) de la seva ciutat, i ha d’afrontar les greus conseqüències dels aiguats del novembre de 1908 i les dels fets prou complexos de la “Setmana Tràgica” (1909).
El 20 d’abril de 1911, a l’edat de 59 anys, mor el pare, Josep Irla i Rovira, fundador del primer Centre Federal, exregidor i diputat provincial des de 1905. El succeeix el fill Josep, qui, el 1911, és nomenat membre de la Diputació Provincial en representació de la Unió Federal Nacionalista Republicana. I ho serà successivament fins a l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera (1923).
Aquí potser s’escau de parlar d’una iniciativa de l’Irla que pot exemplificar perfectament el tarannà ideològic d’aquesta etapa. Presidint la Corporació, proposa que se celebri un important homenatge a Jacint Verdaguer i a Pi i Margall, sense oblidar Pere Caimó. Es tracta de col·locar a la sala de sessions de l'Ajuntament una làpida que uneixi les efígies en baix relleu del poeta-sacerdot que s'havia guanyat l'estimació general del poble, i la del cap dels federals.
L'arquitecte municipal General Guitart projecta la làpida, i la realitza, el 1907, l'escultor Manuel Fuxà. Josep Irla, a més, encomana la biografia dels dos personatges, la de Verdaguer al diputat a Corts Jaume Carner, i la de Pi i Margall, a l'advocat Vallès i Ribot. L'acte del descobriment de la làpida (25 d'abril de 1908) va ser solemníssim.
D'altra banda, durant aquest temps, té el goig de participar en la Mancomunitat de Catalunya, on guanya experiència política.
Font: Àngel Jiménez. Memòria d’un temps. Josep Irla i Bosch (1876-1958). Sant Feliu de Guíxols sota les bombes (1936-1939).
Ajuntament de Sant de Feliu de Guíxols - 1998
 |
 |
 |
