JOSEP IRLA: VIDA, LLEGAT I MEMÒRIA DOCUMENTAL
Josep Irla i Bosch (1876-1958) va néixer el 24 d’octubre de 1876 a Sant Feliu de Guíxols, en el si d’una família de tradició republicana federal i vinculada a la indústria surera. Fill de Josep Irla i Rovira i Rita Bosch i Anglada, es va formar a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva vila i va cursar el batxillerat a Girona, forjant un caràcter autodidacta, honest i auster que marcaria tota la seva trajectòria política i empresarial.
A nivell de país, el seu paper fou cabdal per haver estat el fil que va preservar la continuïtat institucional de la Generalitat de Catalunya durant els anys més foscos de l’exili. Després d’una llarga carrera com a diputat provincial i membre actiu de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923), va ocupar diversos càrrecs de rellevància durant la Segona República. L’octubre de 1938 va ser elegit president del Parlament de Catalunya i, ja a l’exili, arran de l’afusellament de Lluís Companys el 15 d’octubre de 1940, va assumir la presidència de la Generalitat. Durant catorze anys, va mantenir la legitimitat de la institució, primer en la clandestinitat, després en l’etapa d’esperança i, finalment, en la de desunió política i precarietat econòmica. Dimití l’any 1954, al límit de les seves forces.
Com a guixolenc, Irla va mantenir sempre un fort arrelament amb Sant Feliu de Guíxols, on va iniciar la seva vida pública com a regidor i alcalde (1905-1910). Actualment, la ciutat és un dels principals centres de la seva memòria: les seves despulles hi descansen des del retorn de França el 1981, la taverna familiar, Cal Romaguer, ha estat rehabilitada com a seu de la Fundació Josep Irla, i l’Arxiu Municipal conserva un interessant aplec de documentació sobre la seva figura.
Els documents reunits en aquest portal permeten aproximar-se a diverses dimensions de la trajectòria de Josep Irla a través de fotografies, documents textuals, impresos i materials audiovisuals. El conjunt és, però, desigual tant pel que fa a les tipologies documentals com als períodes representats. La fotografia hi té un protagonisme destacat, mentre que els documents textuals, tot i ser menys nombrosos, aporten testimonis directes especialment significatius de la seva activitat.
La trajectòria política és la dimensió que disposa d’una representació documental més àmplia, especialment a través de la fotografia, mentre que la seva vida social i alguns períodes de la seva trajectòria personal i professional presenten una documentació més limitada. L’exili, en canvi, hi té una presència especialment significativa, tant en la documentació de la seva vida familiar i professional com, sobretot, de la seva activitat política.
L’apartat de memòria incorpora una perspectiva diferent: no se centra tant en l’activitat d’Irla com en la manera com la seva figura ha estat preservada, recordada i recuperada després de la seva mort. En conjunt, els documents permeten aproximar-se a Josep Irla des de diferents àmbits i, alhora, posar de manifest tant la riquesa com els buits de la documentació conservada.
Jordi Gaitx Moltó
Comissari de l'Any Irla
AMSFG. Fons Felip Calvet (autoria desconeguda)
Josep Irla assegut en un bosc, a l’exili, pels volts de 1945-1955.
Font: Qui recorda Josep Irla? Memòria d'un president.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - 2026
