Exili a França i presidència de la Generalitat

Home d’una modèstia radical i de vida austera, Irla va iniciar el llarg exili francès el 1939. Després de l’afusellament del president Lluís Companys el 15 d’octubre de 1940, Josep Irla, que ostentava el càrrec de president del Parlament de Catalunya, és nomenat president de la Generalitat. Presidí la institució en la clandestinitat durant l'ocupació nazi de França i, amb l'alliberament, articulà un Consell Assessor (1945) i un Govern de la Generalitat a l'exili (1945-1948), que dissolgué el 1948 per divisions internes i manca de suport internacional, mantenint només la Presidència amb una secretaria. Finalment, dimití el 1954 per motius de salut, edat i manca de recursos econòmics, facilitant així l’elecció de Josep Tarradellas.