Període republicà
Josep Irla manté la seva dignitat cívica, al bon estil republicà de casa nostra, durant el decenni d’oprobi monàrquico-militar (1923-30). I, naturalment, rep amb una alegria indescriptible la inesperada notícia de la seva vida i dels seus. La proclamació de la República omple de joia els cors dels federals, republicans de tota la vida. Era un vell somni, un bell anhel.
El president Macià el nomena comissari delegat de la Generalitat a Girona (1931 i 1932) i, elegit pel districte de la Bisbal, esdevé membre vicepresident de la Diputació provisional de la Generalitat per a la preparació de l’Estatut d’Autonomia.
En les eleccions del Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932 és un dels candidats amb més vots -1.527 a Sant Feliu- i entra al Parlament català.
El 24 de gener de 1933 se li proposa d’entrar a formar part del Govern de la Generalitat com a conseller de Governació, càrrec que no accepta per raons de salut. Més endavant, per poc temps, és designat director general d’Indústria del Ministeri de Madrid i, poc després, director general d’Assistència Social.
L’experiència com a gestor de la cosa pública i benèfica ajuda Josep Irla a assumir eficaçment els camps de responsabilitat i d’acció més diversos i, successivament, més amplis.
Arran dels fets d’octubre de 1934, és desposseït del càrrec de director general.
Font: Àngel Jiménez. Memòria d’un temps. Josep Irla i Bosch (1876-1958). Sant Feliu de Guíxols sota les bombes (1936-1939).
Ajuntament de Sant de Feliu de Guíxols - 1998
 |
 |
 |
