Memòria de Josep Irla
La recuperació de la memòria al voltant de la figura de Josep Irla ha estat un procés lent i desigual, que ha passat d’un llarg silenci durant el franquisme i la Transició fins a una progressiva institucionalització.
El primer gran reconeixement públic es va produir el 1981, amb el retorn de les seves despulles a Sant Feliu de Guíxols, acte que va coincidir amb la publicació de la primera biografia rigorosa. A partir dels anys noranta, la seva figura es va consolidar amb la creació de la Fundació Josep Irla (1997) i l’establiment de llocs de memòria físics, com el monument de l’artista Manel Marzo-Mart a la Rambla de la Generalitat de Sant Feliu de Guíxols (1998) o la rehabilitada taverna familiar de Cal Romaguer (2001-2003); i també en altres localitats com el bust al Pati dels Tarongers a Barcelona (2000) i, a Girona, l’escultura de Mercè Riba (2006) i la designació de l’Auditori Josep Irla (2010).
Alhora, les seves memòries i altra documentació seva van ser dipositades a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols l’any 2001. Entre 2001 i 2006 va circular l’exposició itinerant «Josep Irla, president de la Generalitat a l’exili (1940-1954)», i el 2006 va tenir lloc un homenatge a la ciutat de Girona. El 2008 es celebrà un acte institucional al Palau de la Generalitat amb motiu del cinquantenari de la seva mort.
Aquest procés de reparació històrica ha culminat amb la publicació de les seves memòries inèdites el 2010 i la celebració de l’Any Josep Irla el 2026, que reivindica la seva integritat i el seu paper com a fil que va preservar la continuïtat institucional de la Generalitat.
Text: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - 2026
![]() |
![]() |
![]() |





