La calàndria (sense data)
Parteix de la cançó tradicional homònima.
El 24 de setembre de 1923, l'industrial i col·leccionista d'art Lluís Plandiura va organitzar un homenatge a Juli Garreta. La celebració va tenir lloc a Olot. Després de dinar a la Font Moixina, la cobla Barcelona va estrenar aquesta sardana, conjuntament amb una altra del pintor Iu Pasqual. Les dues van rebre, respectivament, el nom de les filles de Plandiura, Carme i Francisca. Va ser en aquesta festa que el violinista Francesc Costa va animar Garreta a compondre un concert per a violí. Segons el seu germà Lluís, la sardana era coetània a Primavera i fins aquell moment tenia el títol «sense nom». Aquesta informació, sumada a la que proporciona Josep Grahit sobre una «innominada» de l'any 1915, que el compositor va entregar per contracte a la cobla Principal de Palafrugell abans de l'1 de febrer de 1915 i que mai s'ha trobat, ens permet datar aquesta sardana i considerar que es tracta de la mateixa. Vegeu la versió per a piano.
Va guanyar el premi extraordinari de 100 pessetes de la segona Festa de la Sardana celebrada el 5 de novembre de 1919 a Girona. L’Orquesta Filarmónica de Mandolinistas va fer-ne una versió i la va interpretar, com a mínim, en dues ocasions: el 28 de febrer de 1932 a la Sala Mozart de Barcelona i el 16 de maig de 1936 a Ràdio Barcelona. El director d'aquesta orquestra era Félix de Santos Sebastián, el fill del qual, Félix de Santos Ferran, era pianista a més de mandolinista, i va ser l’únic intèrpret de la versió per a piano d'aquesta sardana en concert. És una de les sardanes que més difusió ha tingut en les audicions i les ballades a plaça. Vegeu també la versió per a piano.
Adreça: Carretera de Girona, 45-47
Horari: dilluns, dimecres i divendres de 9 a 15 h.
Per a la consulta presencial contacteu amb
arxiu@guixols.cat · Tel. 972 32 25 93
© 2016 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · Accedir · Crèdits
Amb el suport de: